tag:blogger.com,1999:blog-77419929196688107972024-02-07T06:28:07.037+01:00L'Infern en caixaAlex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.comBlogger48125tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-57305379346671287122017-12-21T08:21:00.001+01:002017-12-21T08:21:12.743+01:00El partit final<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b>Cs</b><b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquell <i>Mejor Unidos</i> (molts independentistes
ara el voldrien per a ERC i la llista de Puigdemont) ha passat en aquesta
campanya a <i>Ara sí votarem</i>, força criticat pel mal ús del català. Potser
per això no s’han volgut arriscar a cometre més errors i la propaganda
encartada l’han enviada només en castellà (la paraula <i>Procés</i> la deixen així). És una mena d’abans/després en el que gràcies
a la seva fórmula màgica el que associen amb una estelada (circular) i el color
negre passa a ser de fàcil solució quan travessa el filtre de color taronja i el sentimental cor de banderes del partit. Tot plegat, però, sembla
basar-se exclusivament en combatre l’independentisme. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ciudadanos ha comentat alguna vegada
que Convergència s’ha transmutat molt darrerament: Convergència i Unió, CDC,
PdCAT, Junts pel sí, Junts per Catalunya. És cert. Però cal dir que ells es
presenten com a Ciutadans, Cs, C's o Ciutadans-Partido de la Ciudadania barrejant els dos
idiomes que diuen que defensaran juntament amb l’anglès. A la pàgina web del partit pots escollir qualsevol de les llengües de l’Estat (<i>valencià</i> inclòs). És
una trampa. Pura aparença. Només han traduït les entrades però no el contingut,
que sempre està en la llengua de Baroja. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A la llista de diputats/ades (sempre que m’hi
refereixi serà per Barcelona) constato la restringida presència de cognoms
catalans, cosa que potser explicaria que la propaganda electoral a domicili estigui només
en castellà, doncs deu buscar sobretot el vot d’un electorat molt concret que és
el castellanoparlant de l’àrea metropolitana, territori dominat sempre pel PSC.
Alguns cognoms, a més de castellans (o francesos) tenen un aire
literari-aristòcrata: Espejo-Saavedra o De l’Hotellerie de Fallois. No hi falta
el toc exòtic, que sempre queda bé en una llista de candidats: Tahir Rafi
Khanum. Mirar el darrer nom de les llistes sempre aporta informació crucial, com si
fos un resum de tot l’anterior. En aquest cas, Francesc De Carreras, ideòleg i
fundador del partit. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">PP<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">PP de Presos Polítics. O de Polítics Presos si així
ho prefereixen. Abunden els cognoms catalans a la seva llista. La seva propaganda per carta, tot i ser en els dos idiomes
oficials al sobre, un cop dins només hi apareix un dels dos. No cal dir quin. L’eslògan
<i>España es la solución</i> té un aire entre cínic i irònic tenint en compte
que una bona part de catalans volen separar-se d’ella. Serviria més al PSC, emmirallat sempre en un partit diferent de nom PSOE.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A cara i cara d’un DIN/A4 podem llegir una carta
del mateix Rajoy i una d’Albiol. Sembla que se l’hagin copiat mútuament, fins i
tot en la manera com començar-la: <i>Querido amigo</i>. Formalitat i tradició.
Claredat i classicisme. Resolució. L'heroïcitat d'haver tornat la
pau a Catalunya, d'haver alliberat la terra catalana: Franco, Franco, Franco. <o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els del color blau practiquen una política feudal
amb un alt component d’anticatalanisme que sempre els ha donat uns resultats
formidables. Tant és així que Ciudadanos, amb l’única però notable diferència de ser un
partit català, s’ha apuntat al mateix joc per aconseguir posar Rivera a la
Moncloa. Hi abunden els mètodes de la
màfia siciliana: una corrupció desbordada, morts més que sospitoses a la trama
Gürtel i, pel que fa al cas català, posar la unitat d’Espanya per sobre de la mateixa
veritat i comprar l’aprovació dels seus
mètodes al preu que calgui: el Premio Príncipe de Asturias i l’Honoris Causa a
Junckers, que s’ha deixat ensabonar els dos cops, seria el cas més sonat. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No falta a la llista el nom foraster per complir
amb la quota pertinent: Hanan Serroukh Ahmed.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">PSC<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿No seria hora d’anar renovant el logotip de la mà
i la rosa? El color vermell que representa al partit, ¿no serà per la sang que
aflora d’aquesta mà tants anys sobre les punxes de la flor? Incorporació d’alguns independents (que no independentistes) a la llista
d’Iceta sota Units per Avançar (un altre nom que aniria bé als d’ERC en el seu
afany d’anar per separat). El Partit dels Socialistes de Catalunya incorpora doncs alguns membres de l’antiga Unió. Iceta sap el que es
fa: si els aproximadament 100.000 votants a Espalader a les darreres
eleccions no han canviat de parer i toleren aquesta estranya fusió ideològica,
els socialistes tindran un nombre de vots que sols no van fer res però que
units als seus poden tenir certa importància.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Iceta culpa de tot plegat a un parell de noms propis: Puigdemont i
Junqueras. Ni tan sols Ciudadanos ni el PP assenyalen directament. Ell ho fa en català i en castellà en una carta que és el revers del sobre electoral (la nota ecològica) i en la que pretén aconseguir que Catalunya es trobi còmoda a Espanya. Almenys ja no treu
allò del federalisme, cosa més complicada que la pròpia independència. Cita
Tarradellas, a qui tots els unionistes han evocat en un moment o altre oblidant
que havia estat un republicà independentista, encara que a certa edat un ja no
té perill ni fa nosa. Curiosa la frase de Tarradellas escollida: <i>el nostre
país és massa petit perquè es menyspreï cap dels seus fills; </i>es veu que ell tenia especial predilecció a malparlar reiteradament de tothom. Iceta és l'únic que desitja un <i>Bon Nadal.</i><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Un tríptic acompanya també la propaganda del
partit. Hi ha una columna d’un gran treball imaginatiu. S’anomena <i>Canviar de
Rumb</i> i incorpora un seguit de frases del tipus <i>Passar de la
inestabilitat a la estabilitat</i>. Així fins a onze i sempre amb el patró
paraula/antònim. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ah, el nom exòtic de la llista: Abdul Razzaq Sadiq
Chohan. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">JUNTSxCAT<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Amb l’arribada del president a la capital d’Europa
l’<i>afer domèstic </i>que tan lluny veien ara els crema a les mans. Allò de <i>si
la muntanya no ve a Mahoma, Mahoma va a la muntanya</i> s'ha posat de manifest com
mai abans. Pel
que fa als empresonaments veurem si fan que l’independentisme s’eixampli,
encara que ara haurà de canviar les prioritats. A alguns ja els anirà bé poder
ajornar un cop més la independència real amb temes com la presó, <i>exili</i> i
recuperació de la dignitat com a punts més urgents. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No cal enganyar-se. Allò dels divuit mesos era un <i>Blitzkrieg</i>
o guerra llampec i aquesta mena d’atacs els alemanys els planificaven per
guanyar, només per guanyar. Mai es preveia perdre. Per això Stalingrad es va
convertir en el principi de la fi. ¿Quants anys durarà el nostre Stalingrad?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ara Puigdemont veu aquestes eleccions com la segona
volta de l’1-O. Ja hi som de nou. Tot és ambigu en els successors de
Convergència: ¿el 9-N era o no era vinculant? ¿El 27-S un plebiscit o no? ¿El
10-O una independència declarada? ¿El 27-O un acte polític o simbòlic? ¿Bèlgica
una manera de protegir un govern o d’estalviar la presó? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La propaganda electoral del partit de Puigdemont és
l’única que ve dins d’un sobre de plàstic i no de paper. A l’interior hi ha una
carta en els dos idiomes oficials i un tríptic amb un muntatge fotogràfic molt cinematogràfic. Hi ha
una clara intenció de fer èpica. Pel que fa a la llista, l’inevitable nom de
fora (Saloua Laouaji Faridi) i els primers set llocs ocupats per càrrecs a la
presó, sortits de la presó o a Bèlgica. Els darrers són per a personatges
ben coneguts de la cultura. Joan Rigol, el darrer de la llista, sembla voler recordar els
orígens del partit més transmutat de la darrera dècada. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ERC-CatSí<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ERC està en camí de convertir-se en la nova CIU. Fa
anys, en canvi, havia estat una mena de CUP (no oblidem que el partit, en temps
del <i>Sis Ales</i> (Àngel Colom i Colom) havia integrat part de Terra Lliure).
¿És l’aburgesament del poder el que torna els partits d’esquerres en partits de
dretes com li ha passat al PSC? Potser sigui que Catalunya no pot passar sense
un gran partit conservador i algú ha d’ocupar el lloc de la difunta
Convergència. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En qualsevol cas, sentir dir aquests dies a Marta
Rovira alguna cosa així com que avui si que es celebrarà el referèndum
és un insult i una incoherència absoluta. ¿No s’havia celebrat ja? ¿No es van
encarregar aquells milers d’urnes a la Xina, es van amagar al Rosselló i es van
distribuir sense ser descobertes pels col·legis electorals del país per alguna
cosa? Alguns pensen que la CUP és ben innocent de creure encara que la
República es va proclamar de veritat, però no ho és menys que ERC i Junts per
Catalunya pensin encara que la independència s’aconsegueix invocant els pecats
del rival. O que aquells que no es van sentir representats pel govern durant el
Procés ara s’hagin de solidaritzar amb els presos i demés injustícies. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’eslògan de campanya d’ERC potser sigui el més
innocent de tot: <i>La democràcia sempre guanya. </i>Tenint en compte que
Junqueras és historiador encara té menys perdó doncs ell sap millor que ningú
que la democràcia, si guanya, dura ben poc. Almenys a Espanya, on la durada de
les seves dues repúbliques democràtiques sumen un total de deu anys a tot estirar. La
democràcia actual, molt imperfecta, ha durat, de moment, el mateix que la
darrera dictadura així que no hi ha molt marge per afirmacions d’aquesta mena.
La resta, és clar, han estat monarquies més o menys absolutes, que de democràtiques
tenien ben poc. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els retrats de Junqueras i Rovira, amb un excés de
zoom, pretenen, com els plans tancats en el cinema, mostrar sinceritat i
intimitat. Estan al límit, però. El
concepte <i>República</i> es presenta com una cosa a assolir encara i no es parla mai
d’independència. La llista de deures és tan feixuga que no hi ha temps per a
res més: llibertat dels presos, recuperar les institucions, restaurar la democràcia,
impulsar un acord de país (?) i el més innocent de tot: assolir amb la mediació
d’Europa una negociació bilateral amb l’Estat Espanyol, per fer efectiva la
República. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els primers de la llista a presó, processats, sortits
de la presó o a Brussel·les. Aquesta vegada dos noms exòtics: Najat Driouech
Ben Moussa en el número 10 i Chakir El Homrani Lesfar en el 21. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">CUP<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Si bé és cert que la coherència és més fàcil quan
no es governa que quan es fa, aquest partit o candidatura no s’espera a governar
(potser tampoc hi aspira) per fer política de govern, sinó que la fa dia a dia,
a la seva manera, que no és la dels demés. Es fan dir <i>radicalment
democràtics: feministes, ecologistes, antifeixistes, d’esquerres i independentistes.</i>
La seva aposta pel feminisme està més que provada. Pel que fa a l’ecologisme, tenint en
compte que envien un fulletó de propaganda per família i que per minimitzar
residus et demanen que agafis un dels sobres de qualsevol altra partit, i que a més el sobre es desplega i fa de tríptic, ja diu molt
d’ells en aquest sentit. Respecte l’antifeixisme considero que no comporta ser
radicalment democràtic. Stalin era antifeixista i no era pas democràtic. La
definició d’esquerres no la poso gens en dubte. Ho són. I molt. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">També em crec que els del prohibit color groc són
independentistes, encara que no acostumen a posar-ho en primer lloc. Els
pesa molt el fet social, a vegades més que el nacional. Com si volguessin fer
la revolució abans de guanyar la guerra, error que ja va cometre una certa
esquerra catalana durant la Guerra Civil. Tenen fe en els Països Catalans, que
fa més difícil encara guanyar la guerra. La pròpia divisió dels països de parla
catalana en diferents regnes ja va marcar les coses des del començament.
València, a sobre, es va repartir entre catalans i aragonesos. Considero que
seria més fàcil que Catalunya s’independitzés 10 vegades que aconseguir la
reunificació (d’una unió que gairebé mai va ser política) dels Països Catalans. Culturalment es
pot fer molt, políticament res. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Superat el calvari d’haver de passar pel sistema
que rebutgen i fer política al parlament, que han intentat minimitzar amb la
reducció de sous i la determinació d’evitar el vestir formal, escullen un home
com Carles Riera com a representant en aquestes eleccions. Riera vesteix amb
més gust que molts dels candidats d’altres partits i supera en edat a la
majoria de les cares conegudes del seu. Compte, però, el vestir no vol dir res:
Riera és un marxista-leninista de la secció més radical de la CUP. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Als del lema <i>Dempeus! </i>és d’agrair el que el
funcionament assembleari i la curta durada al poder els anul·li l’ambició.
Aquesta obsolescència programada faria baixar molt la corrupció i l’abús de
poder si s’apliqués als demés partits. És clar que tampoc cal enganyar-se: la
corrupció apareix inevitablement, és una qüestió dels anys que un partit porti al poder. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La llista és plena de cognoms castellans i no conté
cap nom exòtic. Potser la CUP, un cop més, no necessita demostrar res. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">CatComú-Podem<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">N’hi ha que, irònicament, desitjarien que Catalunya
En Comú-Podem assolís la presidència de la Generalitat per veure com s’ho
farien amb això d’una <i>Catalunya que miri Espanya de tu a tu en un nou marc
plurinacional i assolir un referèndum acordat</i>. </span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Tenim molt en comú</i>. ¿No
hauria de ser aquest el lema dels tres partits unionistes? </span></span><span style="font-family: georgia, 'times new roman', serif;">Díptic bilingüe. Ada Colau al darrer lloc de la
llista. Algun cognom estranger: Leonardo
Lamich Betancourt i Nora Sánchez Oussedik. Els violetes envien un sobre per
domicili, per estalviar diners i paper. ¿No hauria de ser la regla i no
l’excepció? L’arracada i el serrell de difícil pentinar li donen al candidat un
aire proper, més d’activista que d’aspirant a president. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com a partit ambigu respecte les aspiracions nacionals
de Catalunya, és de moment el perfecte comodí que somnia el bloc unionista i
l’independentista. Ara per ara tenen punts afins a un grup i a un altre així
que pot passar de tot. Si abans el PSC semblava flotar en una òrbita fora de les
dues tendències de moda, amb la seva implicació (per mitjà del PSOE) en
l’aplicació de l’article més famós de la història d’Espanya, ara ja el podem
situar en un bloc. Però el cas dels comuns és un altre: ni s’han manifestat a
favor de la independència ni a favor de l’article emprenyador. La pregunta és:
¿Qui serà el millor postor? ¿Està la compra ja tancada? El candidat Domènech no
sembla ser d’aquells que es deixen comprar amb facilitat. De Colau no diria el
mateix.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia, 'times new roman', serif;">Que guanyi tothom, com sempre passa. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-72982006934004529852017-11-17T14:17:00.000+01:002017-11-20T12:41:58.853+01:00Sempre hi ha un català on un menys s'ho espera<div style="background: white; line-height: 16.8pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white; line-height: 16.8pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">Potser pel seu descontent polític
permanent, pel seu país inacabat o per la seva frustració històrica, sempre hi
ha un català, o el més semblant, allà on un menys s’ho espera: en els llocs més
remots, en les èpoques més convulses i en les proeses mundials més rellevants.
A vegades fins n’hi ha dos. Això explica que en aquell punt del Pacífic coster,
lluitant per Xile un i per Perú l’altre, coincidissin en aquella data de sal i
pólvora del 21 de maig de 1879 un tal Grau, amb orígens a Sitges, i un tal Prat,
l’avi del qual havia nascut a Santa Coloma de Farners i s’havia instal·lat a
Xile el 1806.</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">Arturo Prat, amb proeses a les seves
espatlles com les de Papudo, Abtao a Chiloé i les d’espia a Buenos Aires per
una guerra amb l’Argentina que no va ser, mor espasa en mà en el temerari
abordatge al<span class="apple-converted-space"> </span><i>Huáscar<span class="apple-converted-space"> </span></i>des del seu<span class="apple-converted-space"> </span><i>Esmeralda</i>, vaixell que havia
quedat atrapat entre el foc de mar i el de terra. Temerari és tot abordatge,
però és que a Prat només el segueix un sergent, així que el seu ho és encara
més. Res d’això tindria el més mínim interès de no ser que Prat comandava la
flota xilena i Grau la peruana, aliada amb la de Bolívia.<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA">I és que en
l’anomenada guerra del Pacífic, la que va enfrontar per mar a les citades
nacions, lluitarien segur molts més cognoms catalans en un bàndol i en l’altre.
Però el que fa suculenta aquesta història és que n’hi hagués un al comandament
de cada una de les flotes enemigues. </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">¿Què hi feia una companyia de voluntaris
catalans, a la fi del segle XVIII i amb la barretina com a ensenya, defensant
dels anglesos la solitària fortificació de Nootka, a Canadà? ¿O una altra </span><span style="color: #222222;">capitanejada pel
militar de Balaguer Gaspar de Portolà fundant missions i ciutats a la no
menys solitària Califòrnia uns decennis enrere? ¿O abans d'això un tal Miquel
Rifós explorant l’actual Argentina fins al desert del Chaco? ¿O un de nom Joan
Orpí fundant ciutats a Veneçuela i intentant en va posar el nom de </span><i style="color: #222222; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 16.8pt; text-indent: 35.4pt;"><span style="color: #222222;">Nueva Cataluña</span></i><span class="apple-converted-space"><span style="color: #222222;"> </span></span><span style="color: #222222;">a unes terres conquerides?</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">¿Per què es van independitzar tants països
d’Espanya a les colònies d’Amèrica? La fi de l’Antic Règim (borbònic) que
suposa la Revolució Francesa no deixa indiferents les colònies sota control
(borbònic) espanyol. Tampoc la guerra d’independència dels Estats Units envers
Anglaterra. Fins i tot algunes revoltes d’esclaus aïllades, com la d’Haití.
Sense comptar tots els elements propis d’una colonització prepotent i abusiva
sobre els nadius i criolls. Aquella manera de governar despòtica va portar a
aquells homes, descendents de castellans liberals, bascos i catalans, a
independitzar-se d’Espanya. Podem dir que el darrer grup va fer allà el que no
ha pogut fer mai aquí, i és que els processos d’alliberació d’aquells nous
països comptaven gairebé sense excepció amb catalans o amb cognoms catalans:
Larreu, Artigas, Mateu, Duran i Giró, Martí, etc. N’hi havia a les pròpies
guerres d’alliberació, al redactat de les constitucions, en presidents de les
lliures Costa Rica, República Dominicana, Equador, Cuba o Argentina o rere la
composició d’alguns himnes, com els de Mèxic, Xile o Argentina.</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">El cas de Cuba, més tardà i del tot
transcendental doncs suposa per a Espanya deixar o no de ser un imperi, tots
sabem com va acabar, i això hauria de servir per entendre el perquè de
l’autoritarisme<i> </i>anacrònic espanyol al llarg d’un segle XX en el que
només les dictadures militars van durar pràcticament la meitat del segle. La
pèrdua de la darrera colònia transoceànica també explica la consolidació i
evolució del catalanisme polític. Cuba enforteix els dos nacionalismes per
motius contraris i per això topen tan sovint des d’aleshores. De fet Catalunya
s’emmiralla molt en el procés d’independència de Cuba, fins al punt de crear-se
l’estelada a partir de la bandera independentista cubana i de ser l’Havana seu
de diverses iniciatives independentistes catalanes durant els primers decennis
del segle XX.</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">A Cuba trobem, més que mai en la descolonització
americana, catalans lluitant als dos bàndols: l’independentista cubà i
l’imperialista espanyol. De fet podríem parlar de tota una generació sencera de
catalans o descendents de catalans tractant de trobar una sortida política per
a Cuba: des de nació independent d’Espanya fins a província d’Espanya (que, de
fet, com prova el cas de Guinea Equatorial més tard, és un pas desesperat per
evitar una independència irreversible). Per centrar-nos només en la tercera i
última guerra d’independència cubana, direm que quan el 1895 s’aixequen en
armes diversos grups conspiradors a l’illa, fet que es coneix com el<span class="apple-converted-space"> </span><i>Grito de Baire</i>, el
protagonitzen dos cabdills d’origen català: Guillermo Moncada i Bartolomé Masó
(aquest darrer escollit després cap del govern provisional).</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">Anem ara a Europa. Com veurem, aquí ens
trobem amb un cas que es repeteix diverses vegades: és el dels catalans que,
després de lluitar en guerres peninsulars, han marxat a un exili que de seguida
els ha portat a la participació en noves guerres dels països d’acollida.
Segurament el cas més sonat sigui el d’aquells que, havent lluitat en la Guerra
de Successió Espanyola fins el 1713 o el 1714, es troben immersos, com a
emigrats a les terres dels Àustries, en la guerra de la Quàdruple Aliança, en
la guerra de Successió de Polònia i en la guerra de Successió Austríaca amb
només vint-i-cinc anys de diferència. </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">Més endavant, en el context de les guerres
napoleòniques, un contingent de soldats surten de Florència el 22 d’abril de
1807. Travessen el nord d’Itàlia, una part d’Àustria i Baviera, per on
travessen el Danubi i segueixen fins a Hannover. Allà es reuneixen amb una part
important de l’exèrcit imperial de Napoleó. Travessen junts el ducat de
Mecklenburg i el 13 de juliol entren en combat en l’actual Dinamarca. El 6
d’agost batallen a la ciutat de Stralsund. Aquell contingent de soldats que ha
sortit d'Itàlia està format en part per un cos de voluntaris catalans, elogiat
per l’Estat Major francès pel valor en la presa d’aquella ciutat. </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">La guerra de Crimea, que per poc no passa a
ser la Primera Guerra Mundial, va enfrontar entre 1853 i 1856 l’Imperi Rus
contra una aliança formada pel Regne Unit, França, el Regne de Sardenya i
l’Imperi Otomà. El general Prim va ser enviat a Turquia com a observador però
s’hi va acabar implicant fins al punt de ser condecorat pel Sultà. No va ser
l’únic català: una sèrie de voluntaris van lluitar sota la Legió Estrangera de
França, formada per uns 600 espanyols. Eren carlistes derrotats que, després de
combatre els àrabs al nord d’Àfrica, es van exiliar a França i van trobar un
remei a la seva situació precària allistant-se a l’exèrcit francès. Eren tropes
expedicionàries i vestien pantalons amples, faixa, jaqueta sense coll, polaines
blanques i un barret amb borla.</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">La guerra Francoprussiana (1870-1871) torna
a aplegar voluntaris catalans, republicans federals concretament, aquesta
vegada al servei de la França de Napoleó III, que perdé aquella guerra a favor
de Prússia, fet que va culminar en la unificació d’Alemanya en forma d’imperi
(curiosament el 1871 també s'assoleix la unificació Itàlia, i no és casual que
les dues nacions adoptin el feixisme en el període d’entreguerres del segle
següent: el feixisme és la seva forma particular i ràpida d’engrandir l’imperi,
doncs són estats tardans a Europa). Una de les poques victòries de França va
ser a prop de Dijon i en ella hi van participar voluntaris catalans. Al
començament de la Gran Guerra, el 1914, alguns francesos encara els recordaven.
Junt a</span><span style="color: #222222;">mb
les guerres napoleòniques i la de Crimea, ens trobem de nou en aquesta guerra
amb un seguit de catalans lluitant per França. Però el cas no acaba aquí com
veurem en les primeres guerres del segle XX. I ja que hem citat la unificació
italiana, destacar que també trobem alguns catalans lluitant al costat dels
piemontesos a favor d'ella i altres, d’esperit carlí, donant la vida a les
files dels contraris a la unificació, com els allistats al cos de Zuaus
Pontificis per defensar el Papat. Sabem d’almenys quatre catalans afusellats
per aquesta causa. </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 16.8pt; text-indent: 35.4pt;">La Gran
Guerra, que esclata l’estiu de 1914, es veu com una oportunitat per al moviment
nacionalista català, una forma d’acció. Amb gran innocència es pretén recuperar
les llibertats catalanes per mitjà d’aquella guerra contra el Reich alemany. El
gruix de voluntaris catalans va ser important: hi ha qui diu que van ser
12.000, però, fos com fos, en van ser molts: catalanistes, socialistes,
republicans, tradicionalistes, obrers, menestrals, bohemis de classe alta,
aventurers, etc. A la majoria se’ls destinava a la Legió Estrangera. S’aspirava
a formar una Legió Catalana, però els francesos no ho acceptaren per no
disgustar Espanya. Feien la vista grossa, això sí, amb les senyeres en combat.
A partir de 1916 els catalans en guerra editen un publicació:</span><span class="apple-converted-space" style="color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 16.8pt; text-indent: 35.4pt;"> </span><i style="color: #222222; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 16.8pt; text-indent: 35.4pt;">La Trinxera Catalana</i><span style="color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 16.8pt; text-indent: 35.4pt;">. Només
se’n fan quatre números fins al final de la guerra. La medalla se’ls penja a
casa mateix:</span><span class="apple-converted-space" style="color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 16.8pt; text-indent: 35.4pt;"> </span><i style="color: #222222; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 16.8pt; text-indent: 35.4pt;">Catalunya als
Voluntaris Catalans 1914-1918.</i><span class="apple-converted-space" style="color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 16.8pt; text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 16.8pt; text-indent: 35.4pt;">El
govern francès, a més de no condecorar-los, tampoc permet als catalans, com a
tals, de participar a la desfilada de la victòria a París, el 14 de juliol de
1919. Un gran negoci. </span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 16.8pt; text-indent: 35.4pt;">La Segona Guerra Mundial. Un cop
més hi trobem a catalans exiliats després d’una guerra a casa seva. Un bon
nombre d'aquests s’acaben implicant, aquí de forma gairebé immediata, en una
nova guerra per la banda francesa, almenys al principi. ¿Quina sortida els
quedava? Per resumir la presència catalana a la Segona Guerra Mundial, que es
juga en molts escenaris, podem destacar tres personatges essencials per als
esdeveniments del conflicte. El primer és sense dubte Joan Pujol (Garbo), que
com a agent doble aconsegueix enganyar els alemanys respecte la ubicació del
desembarcament a Normandia, fet que canvia els esdeveniments de la mateixa
guerra i de la pròpia Història. El segon seria el fotògraf Francesc Boix,
intern a Mauthausen i fent el seu ofici al servei dels alemanys. Boix, gràcies
a la seva astúcia, aconsegueix amagar milers de còpies de negatius de
fotografies del camp, que serveixen després com a prova contra els líders nazis
acusats a Nuremberg. No és menys important, per més que obscur, Ramon Mercader,
qui, al servei de Stalin, assassina Lev Trotski a Mèxic i aparta així el
principal contrincant del georgià portant el comunisme, almenys fins 1953, quan
mor Stalin, a la forma com el coneixem.</span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">En aquesta guerra trobem catalans lluitant
per l’exèrcit regular francès a la Línea Maginot, frontera fortificada per
defensar França d'Alemanya que no va servir de molt; als límits amb Bèlgica i
Luxemburg o a les possessions franceses al nord d’Àfrica (aquí hi tingueren
molta activitat). Això abans que els alemanys dividissin França entre la zona
nazi i la zona col·laboracionista. Aleshores, molts catalans acaben construint
búnquers a la costa atlàntica, no molt ben tractats pels alemanys. Però pitjor
era acabar als camps de concentració i d'extermini, com va succeir a tants
republicans, dels quals hi moriren un gran nombre. Trobem catalans a Dunkerque,
on a molts no se’ls permet escapar amb les embarcacions i queden exposats als
nazis. També hi ha catalans, i molts, actuant amb la Resistència Francesa en
els sabotatges als ferrocarrils o en l’alliberament de viles i ciutats. </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">No falten els catalans lluitant a la famosa
batalla de Narvik, a Noruega. Altres foren llançats en paracaigudes a Creta per
aturar els alemanys. Altres participaren fins i tot en l’intent d’assassinat de
Rommel al desert o en la crucial batalla d’El-Alamein. O iniciant l’ocupació
aliada d’Itàlia el 1943, on alguns acabarien lluitant amb els partisans
italians. També a Normandia, desembarcant després dels militars com a tropes
auxiliars, o al mateix Londres prevenint els ciutadans dels atacs aeris (alguns
hi moriren per les bombes o els míssils V-1 alemanys). Alguns es trobaven a la
rereguarda de la famosa batalla de les Ardenes. Altres entraren al refugi de
muntanya de Hitler a Berchtesgaden, amb la divisió Leclerc. Entre els que es
van unir als britànics destaca l’aviador Josep Maria Carreras i Dexeus, marit
de la primera aviadora de l’Estat espanyol, Pepa Colomer. Carreras va instruir
pilots de la RAF i va transportar avions des dels EEUU a Anglaterra. No va ser
l’únic català que va pilotar avions al servei dels anglesos: Josep Pujadas, un
responsable comarcal d’Estat Català i membre d’ERC, va formar part de
l’esquadra polonesa de la RAF i un altre va ser enviat com a pilot a l’Extrem
Orient.</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222;">També
hi va haver catalans que van entrar al servei de Moscú, com a aviadors uns (un
tinent va sobreviure als durs combats aeris sobre Stalingrad), com a espies els
altres (ja hem citat a Ramon Mercader, que fou mercenari a més d’espia) o com a
soldats alguns, al Batalló de Caçadors de Tancs per exemple. Cal destacar
Sebastià Piera, a qui se li va encarregar la missió, juntament amb altres
comunistes catalans, de disfressar-se de nazis i assassinar el comissari
general dels Països Bàltics, Von Reitel, a més de segrestar el comandant de la
División Azul. No es va dur a terme ni una cosa ni l’altra: quan s’hi van
posar, els alemanys ja s’havien retirat de la zona per l’avanç dels soviètics
com també la División Azul, en la que els militars vestien ridículament
l’uniforme de la Wehrmacht nazi, dissenyat per a la suprema raça ària nòrdica i
no per a les curtes mides dels hispans, poc acostumats d’entrada a temperatures
de fins a 40 graus sota zero (en total van passar per aquesta divisió, al llarg
dels diversos relleus, uns 6.000 catalans anticomunistes afins al règim o que
buscaven el perdó dels seus pecats republicans). És destacable que grups de
catalans comunistes s'enfrontessin directament amb catalans franquistes en
terres russes. No van faltar tampoc soldats a les files de l’Exèrcit Roig en el
seu avanç cap a Romania, els Balcans, Polònia i Alemanya. Alguns fins van
arribar a alliberar Berlín el maig de 1945, ciutat defensada per alguns hispans
inscrits a les SS, destacats a Spandau i als barris ministerials. A les files
nord-americanes no hi va haver gaires catalans, però cal citar l’espia Ricard
Sicre (Richard Sickler), militant d’ERC que va acabar treballant per la OSS,
agència anterior a la CIA.</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA" style="color: #222222;">Deixant de banda les conquestes, guerres i
batalles pròpies, disputades en terra catalana, peninsular o en altres racons
del vell imperi (amb el record de la violència dels almogàvers o dels
miquelets, guerrillers que culminen la seva evolució amb els maquis), els
catalans, tancats i insolidaris per a molts, provincians per a d’altres, han
mantingut una constant des del segle XVI que és la participació en guerres
alienes, gairebé sempre sense cap benefici directe per a la nació (encara que
moltes vegades es pretenia el contrari). Això ho trobem des dels setges de
Viena pels otomans el 1532 i el 1683 fins a la guerra dels Balcans de finals
del segle passat (¿</span><span lang="CA">què hi feia un grup de cinquanta
catalans lluitant a primers dels noranta pel bàndol croat en accions tan
rellevants com la pèrdua i reconquesta de Vukovar?)</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 16.8pt; text-indent: 35.4pt;">Se’ns ha
fet creure, i el més trist és que ens ho hem cregut, que el poble català és
pacífic (una forma elegant de dir covard). Res més lluny de la veritat. Fins i
tot sense la possibilitat d’aixecar-se en armes ha demostrat ser rebel i
inconformista quan hi havia motius per ser-ho. I quan hi ha hagut la
possibilitat de tenir armes al nostre abast i una causa justa (o no) per la que
lluitar, ha estat un poble guerrer com qualsevol altre que s’ha vist atacat a
casa o que ha trobat just i necessari sortir a fora per defensar les seves
idees. </span><span style="color: #222222; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 16.8pt; text-indent: 35.4pt;">És
cert que el terrorisme, salvant l’anarquista, no ha encaixat mai amb la nostra
forma d’entendre la violència, que descarta per principis posar en perill a
gent no involucrada, innocent. Però no és casualitat que els darrers maquis
antifranquistes fossin catalans i no fossin abatuts fins a primers dels anys
seixanta. O que també durant la dictadura, a més d’una persistent resistència
cultural, sorgissin grups armats a Catalunya que, nacionalistes o no,
s’arrisquessin a la pena de mort per posar de manifest els seus ideals, com és
el cas de Puig Antich o els germans Solé Sugranyes. L’intent d’invasió armada
de Macià durant la dictadura de Primo de Rivera denota la voluntat de no
acceptar allò que se’ns ha imposat (aquell cas, per més que frustrat a causa
d'una delació, potser sigui l’únic que coneixem en què l’aixecament militar té
com a únic objectiu la independència de Catalunya).<span class="apple-converted-space"> </span> </span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Però una pregunta més, la més amarga, la
última: ¿Per què els catalans hem estat capaços, al llarg de la nostra llarga
història, de lluitar i donar la vida per causes i guerres forasteres, d’usar la
violència amb eficàcia en les independències americanes o per les llibertats
europees i no ha estat així quan es tractava de la causa sempre pendent que és
la recuperació de la independència del propi país? Si realment van ser 12.000
els voluntaris catalans a la Gran Guerra, ¿ens hem parat a pensar el que hagués
pogut fer amb ells deu anys més tard el tinent coronel Macià, que no en va
aconseguir ni 400 dels 500 als que aspirava? </span></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 16.8pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<o:p></o:p>
<o:p></o:p>
<o:p></o:p>
<o:p></o:p>
<o:p></o:p>
<o:p></o:p>
<o:p></o:p>
<o:p></o:p>
<o:p></o:p>
<o:p></o:p>
<o:p></o:p>
<o:p></o:p>
<o:p></o:p>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
<div style="background: white; line-height: 16.8pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;"><i><span lang="CA">Font: </span></i><i><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: x-small;">Solé i Sabaté, J.M.;
Puigventós, E. </span><i><span style="font-size: x-small;">Els catalans a les guerres del món</span><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><span style="font-size: x-small;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><span style="font-size: x-small;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><span style="font-size: x-small;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><span style="font-size: x-small;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><span style="font-size: x-small;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 16.8pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-33819102744275717232017-11-01T13:19:00.000+01:002017-11-20T12:41:27.297+01:00No és país per a repúbliques<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per la forma de ser castellana del <i>todo o nada</i>
és més fàcil que a la llarga Catalunya esdevingui un estat que no pas que
Espanya es consolidi com a república (federal, entenem) per a un temps superior
a les dues precedents, que ja és dir. La darrera va durar cinc anys per a uns o
vuit per als altres, depenent si es compta la seva dissolució a partir de l’<i>alzamiento</i>
de Franco o de la fi de la guerra. La anterior a aquesta, que va ser la
primera, encara va durar menys. I si fem un repàs a les diferents repúbliques
catalanes sota França o Espanya trobem un patró inevitable: la seva curta
durada encara supera a la de les espanyoles.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> La primera, la de Pau
Claris, va durar ben poc. En el context de la Guerra dels Segadors contra la
monarquia espanyola, el 16 de gener de 1641 Claris va proclamar la república
catalana sota la protecció de la monarquia francesa. Mal començament si confies
la teva república a una monarquia absolutista: a la setmana Catalunya es veu
obligada a proclamar Lluís XIII comte de Barcelona per fer front a les forces
castellanes i guanyar-les (la victòria fou un 26 de gener, data escollida <i>no</i>
<i>casualment</i> pels venjatius franquistes, tres segles més tard, per entrar victoriosos
a Barcelona). Menys d’un mes després, el 20 de febrer, entra a Barcelona el
capità general francès dels exèrcits que lluitaven a Catalunya i <i>tampoc</i> <i>casualment
</i>aquell mateix dia Claris es posa malalt i mor l’endemà. La qüestió no és si
va morir enverinat o no. La qüestió és si el verí el va posar França o Espanya.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Cal saltar fins a 1812 per
trobar el següent intent, quan es pretén convertir Catalunya en una república
tutelada novament per França, ara república. Catalunya és annexionada,
efectivament, per Napoleó. Però no en forma de república sinó de província. Els
catalans han oblidat que, en forma de monarquia o de república, França sempre
serà França (aleshores ja s’havien quedat amb la Catalunya Nord mitjançant un
pacte amb Castella). De totes maneres la cosa no va prosperar gaire temps i el
1814, la Catalunya dels quatre <i>départements</i> (Ter, Segre, Montserrat i
Boques de l’Ebre) és incorporada de nou a la monarquia espanyola de Ferran VII.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El 1873 trobem la següent proclamació republicana,
que, tot i ser espanyola, el cert és que està promoguda en gran part des de
Catalunya. La Primera República Espanyola pretén, a ulls d’un sector de
catalans, una descentralització política que reconegui la personalitat
catalana. Res resulta fàcil. Els federals intransigents catalans comencen a
conspirar amb militars de baixa graduació per proclamar la República Federal.
Alhora pressionen la Diputació perquè proclami l’Estat català i iniciar la federació
espanyola des de baix, per iniciativa provincial; en aquell moment el federalisme
era una força majoritària a Catalunya però minoritària en el conjunt de l’Estat.
El programa federalista entra en crisi per les divergències entre la direcció
espanyola i el republicanisme de base catalana. Per fi, la república es
proclama a Madrid. És l’11 de febrer de 1873. Fins el 29 de desembre de 1874, que
és quan s’acaba a causa de la restauració monàrquica, hi trobem dos presidents
catalans, els dos primers dels cinc que va tenir en menys de dos anys:
Estanislau Figueras (menys de quatre mesos) i Francesc Pi i Margall (menys de
dos mesos). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Al llarg de la Segona República Espanyola (menys
federal que la primera si és que la primera ho va ser), que comença el 14
d’abril de 1931, no hi trobem presidents catalans directes com en la primera
però si dos presidents catalans que pretenen federalitzar-la o interpretar-la
en clau catalana. El primer és Francesc Macià, que el mateix 14 d’abril,
després que la República Espanyola fos proclamada, diu: <i>Interpretant el
sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi,
proclamo la República Catalana com a Estat integrant de la Federació ibèrica.</i>
Aquell sufragi feia referència a les recents eleccions municipals que, a tot
l’estat, es van convertir en un plebiscit sobre la monarquia, que caigué sense
sang. Tot i que Macià va comportar-se com un veritable cap d’estat, amb
nomenaments oficials i primeres feines en competències com Defensa (no oblidem
que era militar), als tres dies una delegació de la República espanyola va
arribar a Barcelona i va obligar Macià a fer marxa enrere. Macià va cedir, però
va aconseguir ni més ni menys que la restauració de la polsosa Generalitat, de
la que seria el primer president de l’era moderna. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El 1934, encara en el context de la Segona
República Espanyola, el president Companys (successor de Macià a la Generalitat
després de la seva mort un any abans) diu: <i>En aquesta hora tan solemne, en
nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les
facultats del poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República
Federal Espanyola i, en establir i fortificar la relació amb els dirigents de
la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el
govern provisional de la República.</i> Companys pretén que la República no
mori a mans de les dretes puixants i vol fer-la federal, com Macià havia
intentat en va. Però Macià no va ser vist com un separatista (quan ho era del
tot a més de partidari de la lluita armada) i en canvi Companys (no del tot
separatista i menys encara la seva proclama, que pretenia ajustar un cop més
les relacions entre Catalunya i Espanya) va ser detingut junt amb el seu govern
després d’un bany de sang (75 morts i uns 250 ferits en el conjunt de Catalunya) per la recuperació de la
Generalitat a mans de l’exèrcit. Sis anys després, el 1940, acabada la guerra,
Companys és afusellat per les forces franquistes com és ben sabut. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No cal dir que també va acabar en res la intenció
de Companys de crear una república tutelada per Anglaterra quan el 1938, un
conseller de Chamberlain va rebre Josep Maria Batista i Roca, de part del
govern català, per negociar una pau separada de Catalunya amb Franco sota
mediació britànica. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: georgia, 'times new roman', serif;"><br /></span>
<span style="font-family: georgia, 'times new roman', serif;">El llarg hivern del
franquisme va acabar amb qualsevol nou intent, tot i que la Generalitat
republicana es manté a l’exili i es restaura amb Tarradellas. Paradoxalment,
doncs, la república més llarga que ha tingut mai Catalunya ha estat la de la
Generalitat republicana a l’exili.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per més que algun socialista innocent d’aquí o
d’allà encara s’ho cregui, el federalisme no ha tingut mai a Espanya base
social de cap mena. A més, suposant que comptés amb moltes simpaties, es
presenta el problema de si ha de ser simètric o asimètric. La Segona República,
com qualsevol altre sistema polític espanyol, va topar amb el catalanisme ja
que aquest només concebia un federalisme (que de fet no n’hi havia) de forma
asimètrica. De fet, si per un moment imaginem el sistema de comunitats
autònomes posterior com una mena de federalisme simètric, torna a sorgir el
problema de Catalunya, a la que la simetria del <i>café para todos</i> no la
compensa, i per això ens trobem, un cop més, on ens trobem en l’actualitat.
D’aquí la eterna dificultat de la convivència de Catalunya amb Espanya: una
nació que ha perdut les seves lleis i constitucions no estarà satisfeta fins a
recuperar-les del tot. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per això la independència és la via que, arriscada
com s’ha vist sempre i com s’està veient, a la llarga no pot ser-ho més que
les diferents formes provades fins ara. A més, tornant al federalisme, abans
d’un veritable pacte federal hi ha d’haver sobirania de l’entitat que es
federa. Això Macià i Companys ho van entendre molt bé. No, en canvi, l’Estat
espanyol, que, en forma de monarquia, república, dictadura o democràcia no ha
sabut solucionar un problema bàsic en la gestió del seu territori: Catalunya és
una nació que mai no en tindrà prou amb les concessions que se li facin, doncs
la seva aspiració psicològica com a país (més enllà del que opinin els propis
catalans, que tenen una vida curta en comparació amb la seva) és la independència
absoluta no ja d’Espanya, sinó de qualsevol país que la dominés. És una llei
històrica i acabarà, més tard o més d’hora, per succeir. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els dos darrers intents de consolidar una república
catalana han succeït en l’intens mes d’octubre que ja hem deixat enrere. El
primer, el del dia 10, podria batejar-se com la <i>República del Minut</i>. Pel
que fa a la darrera constitució de república, la de divendres passat, ha estat
de tot menys creïble, tot i la celebració a Sant Jaume, una mena de <i>pa i
circ</i> per tenir al poble content. ¿Què és una fugaç república catalana sense
una proclamació clara i contundent a Sant Jaume per més que aquell balcó té una
maledicció si mirem Macià i Companys? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿Qui es creu una república si els partidaris polítics
d’aquesta són els primers en acceptar unes imminents eleccions estatals en comptes de defensar-la? ¿Com faran Espanya i Europa per gestionar els resultats
del 21-D sabent per les enquestes que l’independentisme ha pujat uns
significatius punts tot i evidenciar-se que el país, a nivell governamental, no
està a punt per ser un estat? ¿Com sortirem d’aquest <i>peix que es mossega la cua</i>
si l’unionisme diu que troba legítim el moviment independentista però no en
canvi el vot independentista que fa possible una majoria al parlament català que es proposa complir el seu programa electoral?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿Per què Vila, l’únic que pot ser acusat de rebel·lió
(al govern català) tenia al despatx el retrat del president Mas i no el de
Puigdemont com es va poder apreciar en un telenotícies? ¿Per què no va saltar quan convenia i ha saltat quan no convenia? ¿Per què intenta salvar la pell ridiculitzant el seu propi govern a la televisió castellana i aspirant a reconduir Convergència a un independentisme legal que no es creu ni ell? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿Per què es diu que Rajoy ha fet una bona jugada
convocant eleccions com a resposta als fets del parlament de divendres, quan la
jugada mestra hagués estat acceptar la proposta d’eleccions de Puigdemont del
dia abans sense aplicar el 155 i desfer així l’independentisme?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-51723131081301846032017-10-27T12:55:00.001+02:002017-10-27T12:55:23.010+02:00¿Tom o Jerry?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<b><span lang="CA"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Sembla que per fi l’Estat espanyol i el govern
català han arribat a un acord irreversible: treballar per la liquidació de
Catalunya com a Comunitat Autònoma. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Si es proclama la independència que sigui amb
solemnitat i de forma clara. Que no es limitin a aixecar la suspensió del dia
10 d’octubre doncs s’entraria de nou en una perillosa ambigüitat: aquella
suspensió es va fer sobre una independència no declarada sinó esmentada a
partir dels resultats del dia 1. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El problema, per més por que faci, no serà
proclamar la independència sinó creure’s tot seguit el país. Acceptar les
conseqüències reals que comporta desconnectar amb l’Estat espanyol. Dit d’una
manera concisa: no es pot fer vaga el 3 d’octubre i festa nacional el 12.
Espero que estiguem a l’alçada dels esdeveniments. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Si s’hi arriba, anirà ben just per a la integritat
del govern català (les previsibles fissures del pacte independentista estan al
límit) i per al govern central (els sindicats de la policia nacional manifesten
un descontent progressiu dels agents). També anirà just per al groc de les estelades, senyeres i espanyoles que pengen dels balcons (aquesta darrera
comença a semblar la bandera d’Àustria en molts d’ells). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Potser sí que és tard, però, perquè el govern espanyol
s’adoni que això ha començat a Catalunya però no es quedarà aquí. Que la
desintegració de l’Estat espanyol com el coneixem no té aturador. Que Catalunya
només és el començament. Que les <i>chapuzas</i>, també en política territorial,
s’acaben pagant més tard o més d’hora. Això sí, passi el que passi ja és tard també per als dos empresonats a Madrid, que serviran a l’Estat de valuosa moneda de
canvi per a negociacions i traspassos de competències de primer ordre. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Tinguem en compte que els que
volen governar Catalunya per la força estan imputats per escandalosos casos de
corrupció. Per tant, quan parlen amb aquella supèrbia de fer complir les lleis
(o el cansí <i>tornar a la legalitat</i>) recordem que s’han passat les seves
pròpies lleis pel forro robant descaradament a tots aquells que els voten. Un
d’ells deia fa poc que en aquest país qui la fa la paga: el cinisme s’infla com
un globus i els acabarà rebentant a les mans. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Quin infantilisme aquest del govern espanyol:
atacar primer i després, quan rep una resposta, encara que sigui pacífica,
fer-se la víctima. Un país on es demanen dimissions a diari i on ningú no
dimiteix mai. Un país escollit membre del Consell de Drets Humans de les
Nacions Unides el mateix dia que empresona dos pacifistes catalans: això és
entrar per la porta gran. Fa mesos que els del govern central diuen coses del
tipus <i>Puigdemont està a temps de rectificar</i> i mentrestant han anat
omplint el país de policies violents, han intervingut part de l’economia, han detingut i empresonat, han menyspreat un govern que, encara que independentista
en més o menys intensitat, ha estat escollit seguint les seves pròpies lleis. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">No cal negar el vertigen. Estem ben sols i, com el
1714 Europa mira pels seus interessos i ara mateix no hi figura Catalunya com a
nou estat. Però va bé per a la nostra èpica personal. Per engrandir la nostra
història de batalles perdudes però de guerres guanyades: ¿o no és guanyar
seguir aquí i no haver desaparegut sota el fang dels cavalls dominadors com
tantes altres nacions europees? Ni amb l’ajuda dels més grans nacionalistes
espanyols, ni amb la dels més grans espanyolistes catalans hem estat esborrats
del mapa com a nació. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Juncker diu que no vol una Europa de 100 estats.
Ho diu ell que forma part d’un país diminut de només mig milió d’habitants (una
quarta part, només, dels actuals votants de la independència a Catalunya). A veure què
diuen quan l’<i>afer domèstic </i>català s’estengui, de formes diverses i per
motius diferents, a tot l’Estat. A més, la Comissió Europea consent la
violència policial desmesurada i, el que és pitjor, els presos polítics a un
estat membre com Spain. Hipòcrita i cínica: els seus líders van arribar a dir
que només "reflexionarien" sobre Catalunya si Rajoy ho demanava. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Als que diuen que Catalunya, com a tal, no ha
estat mai una entitat política independent, diguem-los sense entrar a debatre-ho: no es tracta de si ho hem estat abans o no,
es tracta de què ara ho volem ser. La resposta als qui encara ens pregunten per
què volem la independència: la pròpia actuació de l’Estat a la nostra
necessitat de portar aquesta inquietud a les urnes, una mena de resum de quin ha estat el tracte
general al llarg dels segles. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Fem que Rajoy lamenti amb tota la seva ànima haver
promogut aquelles signatures contra un Estatut legal fins i tot per a ells. Que
la falta de cultura del pacte dels governants castellans, que escrivia Vicens
Vives, sigui un motiu d’immaduresa política i no d’orgull castís. Que aquest
preferir perdre-ho tot amb honor que arribar a un acord amb els antagonistes és
estúpidament antipatriòtic com ho és qualsevol política de terra cremada. Fem
que, si entren en aquest forat negre de nom 155, hi quedin atrapats per sempre.
Fem que la Història no es decanti sempre pels mateixos. No deixem que un imperi
en decadència entri de nou victoriós a Barcelona i ens faci ajupir durant
dècades. Fem que la resistència contra reis, dictadors i <i>pronunciamientos</i>
hagi valgut la pena. No ens deixem governar pels que han negociat amb els terroristes
però no amb els pacifistes. Fem que el govern central torni a bufar les brases
pensant que apagarà el foc i les revifi de nou, un cop més, per sempre. Fem que
Rivera, Boadella, Millo, Albiol i tants altres quedin en terra de ningú i
devorats per les seves pròpies mentides. Fem que aquells espanyols que
professen a diari el menyspreu als catalans que no els agraden es quedin ben
aviat sense recursos. Fem que, d’ara endavant, si és que cal pactar el que
s’hagi de pactar amb Espanya, no sigui de genolls sinó amb orgull. I que
Espanya s’adoni, si vol, que el problema no són els catalans sinó les relacions
entre Madrid i les aspiracions del govern català. I que Catalunya s’adoni, si
vol, que el problema no són els espanyols sinó aquells que, per guanyar-se els
seus vots, els inflen el cap contra nosaltres. I, a uns i altres, que Espanya
té dues capitals i que així mai funcionarà aquest nacionalisme que diuen que no
professen però que fa impossible la convivència per haver errat en el model
d’estat. Que s’ha provat tot, democràtic o no, i que el problema és ras i clar:
una nació no pot viure dins d’una nació i menys encara quan una és pactista i
l’altra de modes absolutistes. I si encara ens queden forces, fem callar
Garzón, que ara s’omple la boca amb bones paraules quan el
1992, abans dels Jocs, va dirigir les detencions de nombrosos independentistes, molts
d’ells torturats i empresonats mentre Pujol i els seus, que encara no eren
independentistes com diuen que són ara, miraven cap a un altre lloc, olímpicament.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-14804272788857262192017-10-17T17:17:00.000+02:002017-10-18T12:27:38.063+02:00¿Podria Tom guanyar Jerry?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tenia a Gaziel sobre la taula des de feia dies,
per si de cas. Però desitjava no haver d’obrir-lo encara: <i>Cada vegada que el
destí ens col·loca en una d’aquelles cruïlles decisives, en què els pobles han
d’escollir entre diversos camins, el de la seva salvació i el seu encobriment,
nosaltres, els catalans, ens fiquem fatalment, estúpidament, en el que condueix
al precipici.</i> <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> El periodista sabia el que
es deia: des del compromís de Casp el 1412 (per posar un cas conegut tot i que en trobem molts abans) fins a la farsa de fa una setmana al parlament, passant per una
infinitat de moments estel·lars, els catalans hem escollit molt sovint, pel que
fa a la política, el camí incorrecte. Som encara aquí, sí, però de miracle.
Potser més per la incapacitat del veí que per mèrits nostres. No ens enganyem:
la política no és el nostre fort. En tenim molts de forts, però no pas la
política. Tampoc és que sigui una aptitud dels del costat, per sort, doncs de ser bons
polítics haguessin aplicat un centralisme astut que potser ens hagués
portat a deixar-nos seduir i abandonar això nostre fa molt de temps. En el que segur que som
bons és en èpica. I en ressorgir de les cendres. ¿Com és
possible que la nació no acabés el 1714 després de la conquesta borbònica i aplicació del 155 de l'època? Definitivament som aquí per incompetència del rival. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Puigdemont i Junqueras han de sortir a donar
explicacions. Ja fa una setmana de la monumental cagada del segle i no han dit res al poble.
El primer ho ha de fer en termes polítics i el segon pel que fa als econòmics.
Fins el 10-O tot el que feia referència al present del funcionament del Procés va ser transparent. ¿Per què des de dimarts hi ha hagut aquest silenci? No cal dir-ho: per por que el poble
es giri contra ells per haver estat estafat. Puigdemont ha escoltat massa gent
els darrers dies. Sobretot abans del 10-O, dia que passarà a la
història com la jornada que l’Estat espanyol hagués començat a respectar
Catalunya després de segles de menyspreu. ¿Algú reconeixerà un dia d'aquests que s’ha perdut la
gran oportunitat i deixarà de fer veure que tot respon a una estratègia? ¡Al
poble català no se l’enganya més, ni allà ni aquí! S’ha mostrat digne i orgullós
els darrers anys i per variar, els polítics no han estat a la seva alçada. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El governador Millo després dels empresonaments:<i>
ningú està per sobre de la llei</i>. S’equivoca. El seu partit ho està i ho ha
estat sempre. Per això estem aquí i per això ens hem hagut de fer la nostra
pròpia llei, que el mateix govern català va menysprear el dia 10. Ara per ara era la única
protecció, la única legitimitat, davant els empresonaments de persones, il·legalitzacions de partits i entitats i de tot el que faran
igualment. Potser Mas, partidari d’esperar a tenir més suport
internacional, s’estalviaria de pagar els seus injustos deutes amb
l’Estat espanyol doncs qualsevol acció repressiva hagués topat amb una llei
pròpia i aleshores sí, el món hagués reaccionat d’una altra manera. Ara per
ara, a qui li importa si un estat reprimeix amb pallisses o presó a una regió
pròpia. A veure si entenem que els estats es defensen entre ells i no pas a les regions.
Deixem ja de banda la innocència del <i>això no pot passar al segle XXI</i>
o <i>Europa ens ajudarà.</i> Ara toca fer-nos respectar i això només ho farem possible amb el
nostre propi estat. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Un estat català decent mai no permetria que
un diputat espanyol fes mofa d’un president seu afusellat. Prendria mesures. Aquesta és
la diferència entre ser o no ser una entitat nacional respectada. </span></span><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El més trist és que la indecisió del dia
10 serà com fer-se un autogol a favor dels que, després de la burla i el menyspreu, munten un <i>Desfile de la Victoria</i> a Madrid que sembla el carnestoltes: uns disfressats de conqueridors d’Amèrica, els altres orgullosos d'una cabra estúpidament disfressada, un gos sobre el capó del cotxe d'una policia homenatjada per les castanyes repartides a Catalunya i altres damunt d’unes llanxes zodiac en honor, potser, als catalans independentistes que el diputat Casado, el de la gracieta de Companys, associava fa unes setmanes amb aquesta embarcació. Per rematar l'espectacle, el ministre d'exterior espanyol va parlant per Europa sobre l'adoctrinament a l'escola catalana a partir d'una prova de la mà d'Albiol que posa els pèls de punta: uns nens i nenes interpretant una obra de teatre sobre la Guerra dels Segadors iniciada el 1640.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El poble al carrer tants cops com faci falta. Avui amb espelmes. Demà amb banderes. Els polítics a treure'ns d'aquest estat abans que el poble els tregui a ells dels seus càrrecs. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
</div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-60143437687216044932017-10-16T23:57:00.001+02:002017-10-18T12:28:18.263+02:00Tom no guanya mai Jerry<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Juguen fort. Provoquen. Ni ells es
creuen el veredicte. ¿Sedició? No ens fem mala sang intentant comprendre com és
possible. Només cal llegir-ne la definició. No és possible. Ells ho fan tot possible. Anar a pels peixos petits i
anar-hi a través dels tribunals. Amb els peixos grossos no s’han atrevit. La seva
llei és el seu escut davant la barbàrie pacifista. Ja és hora que tinguem les
nostres pròpies lleis. Però els presos són el que menys ens ha de preocupar. Estaran
bé. Un pres polític deu despertar curiositat (sinó admiració) entre els presos
comuns. Més encara quan amb prou feines n’hi ha. Saben que el
suport envers ells a Catalunya (i sospito que no només aquí) serà descomunal. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Cada dia que passa es fa més evident que s’havia
d’haver arribat al final del trajecte dimarts passat. Assumint les
conseqüències. Fossin les que fossin. La covardia i ambigüitat ens sortiran cares igual i a sobre sense èpica alguna. ¡Hi havia 1000 periodistes d’arreu esperant
aquella declaració! ¡Dos milions de catalans desitjant sentir aquella frase
sense ser interrompuda! S’ha ajornat dues vegades una proclamació (que hagués
estat valenta i coherent amb el camí fet fins ara) per un diàleg de tu a tu que
no hi haurà (sabem perfectament que, en aquesta partida d’escacs política que hi veu el
president català, el govern central no juga sinó que s'enroca de forma permanent). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’històric pactisme català està fregant el
ridícul: si els catalans encara estem a Espanya és precisament per haver estat
sempre pactistes, legals i partidaris del diàleg. ¿Què s’ha de dialogar si el
que es vol és marxar? ¿Què esperem que ens ofereixin, un referèndum pactat? ¿La independència? No ens enganyem: aquest pactisme no és més que un escut en el qual escudar-nos mentre
s’allarga allò que no hi ha valor de fer. ¿Com es pot estar fent una revolta
amb una mà i la legalitat amb l’altra? Que ningú em vingui amb que estava tot
pensat i que tot segueix el seu procediment estratègic. Per al govern central
cal tornar a la legalitat ja que la llei és democràcia (Hitler i Stalin també
tenien lleis). Per a nosaltres la revolta ha de ser democràtica (mai no ho serà
si es basa en les lleis de qui no la vol). Portem segles mirant de reformar
Espanya per a estar-hi millor. Ens conviden a la festa, ens menyspreen, ens la
fan pagar i no deixen que en marxem. El problema, però, no és amb els espanyols
sinó amb el govern central, sigui monàrquic, dictatorial, democràtic, de dretes,
d’esquerres, moderats, intransigents. A vegades sembla que la independència
mereixi aplicar-se segons qui hi hagi al poder central. ¡La independència s’ha
de voler encara que allà hi manin <i>Los payasos de la tele</i>! <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Un Puigdemont pressionat per la vella Convergència
no independentista a la que ERC s’ha cregut, sembla no haver calculat que els
que el veneraven fins avui poden girar-se en contra seva (parlem de dos milions
de catalans). ¿Algú es pensava que la independència la regalen? ¿Que la maleïda
Unió Europea (un club selecte de caps d’estat ben pagats) es posaria en contra
d’un dels estats més endeutats? ¿Que la independència s’aconseguiria només a
base d’ensenyar al món vídeos de violència policial o dir des d’avui que tenim
presos polítics? La independència, quan no es pot pactar amb un
estat, es declara, i més encara quan és urgent tenir-la. ¿Que hi ha una majoria
silenciosa que no la desitja? També hi ha hagut una majoria silenciosa de
catalans que ha suportat el centralista i dèspota govern espanyol almenys des
de temps de Felip IV al segle XVII. A més, ens avala una majoria parlamentària que
sí la desitja (o això pensàvem). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Oblidem-nos d’Europa, de la vella
Convergència cagadubtes i declararem la independència de forma que tothom ho
entengui, aquí i allà. Fem que qualsevol intervenció estatal, encara més contundent si cap, tingui almenys un sentit per als catalans que volen separar-se amb la dignitat
per bandera. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Mentrestant baixa el turisme. ¿No és el que tants
desitjaven? Marxen les empreses. ¡Quina benedicció! Així ja no tindrem tant a
perdre i potser farem arribar això fins al final. Si no som independents encara
potser sigui perquè sempre hem tingut molt a
perdre i no ens hem atrevit a deixar-hi la pell.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-32622804304773443362017-10-13T12:41:00.001+02:002017-10-18T12:29:09.383+02:00¿Queda una altra opció que no sigui la independència?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">I si pogués ser, abans de dilluns, és clar, de
manera que la imminent imposició del 155 (en realitat ja hem suportat el 15: ara falta el 5, del que desconeixem l’abast) no tingui efectes sobre la
legalitat catalana (entenent que n’hi ha una). A menys que el govern català en
tingui una bona de pensada, una <i>arma miraculosa</i> o un <i>deus ex machina</i>
per burlar l’ultimàtum. Si no és així, i si ens ho volem creure, amb la
independència formal no hi haurà cap autonomia a suspendre. Podran fer mal,
però l’autonomia ja no ens la treuen així que els burlem un cop més. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Encara que
no suficient per a molts, mai no hi ha hagut tant suport a la causa
independentista com ara. És urgent arribar fins al final si es vol culminar el
Procés abans que l’aliança independentista es trenqui (que es trencaria un cop
assolida la gran fita és una evidència però si succeeix abans s’ha acabat el
bròquil). I no parlo només de l’esquerda que dimarts es va produir entre la CUP
i la resta sinó de la que inevitablement es produirà aviat entre el propi <i>Junts
pel Sí</i>. No crec que
sigui una imprudència afirmar que la vella Convergència no independentista
(dins i fora del govern) s’ha espantat en el darrer moment i ha forçat una
marxa enrere que ha anat en contra dels passos que s’havien pactat en un govern
que fins ara els havia acomplert un a un. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Catalunya porta dos mesos al carrer (i davant el
televisor): les manifestacions contra l’atemptat de mitjans d’agost (amb
aquella manera de fer del govern que ja apuntava a l’Estat tan desitjat per a molts), una nova Diada multitudinària, les mobilitzacions pel material electoral descobert al llarg de setembre i per les detencions polítiques el 20 i 21 d’aquell mes, el
referèndum l’1 d’octubre i l’aturada general dos dies després, les
concentracions pel diàleg el 7 d’octubre i per la unitat d’Espanya el 8 i les concentracions en espera de la suposada proclamació d’independència del
10 d’octubre. Estic segur de deixar-me’n i tot, i, veient com van les coses
crec que el llistat s’ampliarà fàcilment en les properes setmanes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’independentisme que no està esgotat (de tantes
dates històriques) està més que tocat per això de dimarts, sinó temptat pel
derrotisme. Per contra se’l necessitarà més que mai per ajudar a fer sortir el
govern d’aquest embolic. Desconeixem el grau de contundència estatal que ens
venia al damunt amb una proclamació formal, però m’ensumo que ens caurà igual a
causa de l’ambigüitat. S'ha aconseguit una
mica de calma, és cert. El <i>descans del guerrer,</i> que es diu en cinema. Però a</span></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;">mb
una proclamació formal teníem més unit que mai el sector independentista. Amb això de dimarts, hem aconseguit dos
ultimàtums (el del PP i el de la CUP), més que possibles divergències entre ERC
i l’antiga CIU, l’amenaça espanyola d’il·legalitzar els partits aliats per la
independència i el poble descol·locat (ningú va defensar els col·legis
electorals aquell diumenge per a res). ¡Si ha de venir la maquinària de guerra
de l’Estat que sigui per una bona causa!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-82872813473030845122017-10-11T14:35:00.003+02:002017-10-18T12:29:42.632+02:00¿Algú pot explicar què va passar ahir?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’ambigüitat pot servir per a la política (els
polítics venen a ser diccionaris de sinònims). ¿Però algú pensa a hores d’ara
que aquí s’està fent política? Aquesta vella art precisa d’interlocutors. No es
pot emprar contra un mur de formigó de deu metres d’alçada. Fins que no
entenguem que això va de revolta (pacífica) i no de diàleg, doncs un dels
bàndols l’ha negat fa molt temps, no arribarem enlloc. ¿Què va ser exactament
la declaració d’ahir? Quin sentit tenen aquells pocs segons d’independència que
deixen les hores de la de Companys com un èxit? ¿Eslovènia? El que funciona
allà no té perquè funcionar aquí. Ahir es va voler estar bé amb tothom i pocs estan
contents. És cert que s’ha baixat la tensió. Però allò que és ambigu dóna per
moltes lectures. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Colau respirava alleujada. Iceta ho negava. Arrimadas*
hi veia el que havia anat a veure-hi. Albiol ho menyspreava però feia un <i>Viva
España</i> per si de cas. La CUP (els més hàbils del Procés doncs fan la
revolució des de la reraguarda mentre les detencions, empresonaments, multes
astronòmiques, embargaments i declaracions suïcides les deixen als de la línia
de front) demanava una prova escrita d’allò que en realitat no havia succeït.
Els convocats a Arc del Triomf per ANC i Òmnium es retiraven a casa amb un interrogant
gegant sobre el cap mentre els pagesos arrencaven els motors dels tractors per
tornar als seus pobles sense èpica de cap mena. El govern central té excuses de
sobres per aplicar l’article constitucional que li vingui en gana: només li cal
posar pausa al vídeo d’ahir quan el president parla d’aplicar el resultat de
l’1 d’octubre en forma d’estat independent. No li cal sentir res més si el que
vol és un pretext per actuar amb contundència. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿Que no ho farà perquè Europa i el món els observen
de prop? També sabien que amb les càrregues policials hi hauria milers de
reporters anònims (ciutadans amb telèfons gravant) i que avui dia, les imatges
donen la volta al món en qüestió de minuts. Al govern central li importa ben poc
el que digui Europa o el món sobre la seva forma de procedir: l’opinió mundial
no els traurà del poder però sí que ho poden fer els seus votants, i em fa
l’efecte que una gran part aproven les mesures contra el Procés doncs
l’anticatalanisme està més que inculcat. A més, en el club dels estats europeus,
sobretot els més vells, segur que tenen interès en què això acabi bé, però una altra cosa és pensar que afavoriran la independència catalana si poden postergar una realitat
que els vindrà a sobre tard o d’hora: l’eclosió d'històriques regions que volen
guanyar poder davant l’estancament d’una Unió dels estats que gira hipnotitzada
al voltant del seu eix (Alemanya) i amb símptomes d’alarma com és el Brexit
(encara que el Regne Unit no hagi estat mai del tot a Europa).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El <i>Tenim Pressa</i> ha passat a ser <i>No ens
ve d’una mica més</i>. D’acord, però Europa ho segueix tractant de <i>Domestic
Issues</i> sense saber la que li ve a sobre: una desintegració lenta però sense
retorn. Home, ¡però la Unió ha aconseguit dificultar les guerres entre els
estats membres! Sí, ¿però tenia previst el conflicte entre els estats i les
seves pròpies regions? ¿S’haurà cregut Europa això de la antiquíssima nació
espanyola? Un estat sí. ¿Però una nació? ¿Una sola nació? Aquest argument cau
per si mateix: ¿per què es reivindicaria Catalunya si formés part de la mateixa
nació que la castellana o espanyola? Molts parlen satisfets de com n’és de vell
aquest estat i aquest és el problema, que ho és massa de vell i fa temps que
decau, que es podreix. Admetem-ho: l’estat fa aigües des de fa molt temps i cal
salvar el que es pugui. Catalunya ha optat per saltar d’un vaixell (transatlàntic
segons ells) que ja té mig cos sota l’aigua i que el capità no reconeix ni que
ha començat a enfonsar-se. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">*Els de Ciudadanos, que no van ni moderar la
rèplica d’ahir doncs només en tenien una de preparada i era la de la
proclamació de la independència sense ambigüitat, van més a sac que el propi PP,
al que volen deixar com a tou: Primo de Rivera és més perillós que Rajoy (tot i
que els dèbils, quan se senten massa pressionats, són els que prenen decisions
més contundents) i Albiol (poc perillós
per<b> </b>massa sentimental: plora davant la policia sàdica<b> </b>per
guanyar-se una mica d’afecte i atenció del govern central). Sí, Rivera és més
papista que el Papa (en aquest cas, més espanyol que els propis espanyols). Rajoy
l’ha hagut de calmar ja que volia aplicar el <st1:metricconverter productid="155 a" w:st="on">155 a</st1:metricconverter> tota costa: ambició
sense límits, ressentiment monumental, ànsia de poder shakespearià, anhela la
Moncloa al preu que sigui i la independència és un gran pretext, l’oportunitat
de la seva vida. Encara no ha superat a Casado i la seva greu amenaça de Lluís <i>Compay</i>,
però juga pels voltants i si cal, no li costarà molt dir-ne una de més cruel i
feridora.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-41898375265011124722017-10-09T18:09:00.001+02:002017-10-18T12:30:45.540+02:00Esto es España y al que no le guste que se vaya<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Alexandre Deulofeu (polític, farmacèutic, mestre,
músic, historiador, filòsof i escriptor empordanès) no era un profeta ni un
futuròleg. Ell feia els seus pronòstics a partir de la Llei de la Història, un
sistema orgànic comparable al dels éssers vius. Preveure, poc després de la fi
de la Segona Guerra Mundial que una Alemanya vençuda, en runes i dividida s’acabaria
reunificant i seria decisiva en la construcció d’una nova Europa o que la Unió
Soviètica, aleshores forta i vencedora, es desintegraria abans d’acabar el
segle XX, devia semblar força improbable en el seu moment (el propi Josep Pla
en feia mofa). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Però anem al que ens interessa. ¿Què va dir Deulofeu
sobre Catalunya? Agafant l’imperi espanyol i basant-se en la seva teoria
matemàtica del naixement, desenvolupament i mort dels imperis, va calcular,
encara en el franquisme, que Espanya com a tal derivaria, en els seus darrers
anys, en una sèrie de lluites ferotges entre el poder central i les diferents
nacionalitats que formen l’estat: Catalunya i País Basc principalment. Dintre
d’aquestes lluites, encara, una confrontació entre ideologies oposades. Aquesta
fase caòtica la va trobar Deulofeu en totes les cultures i en tots els cicles.
L’any 2029, preveia, l’imperi espanyol es desfaria del tot i Catalunya
esdevindria independent per grat o per força. ¡Tot això, abans d’entrar sota
l’òrbita del IV Reich!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Sembla coincidir amb el que Robert Kaplan, autor
del llibre <i>La venganza de la geografía</i>, va dir el 2013 sobre Espanya: <i>Madrid
es troba en un centre molt solitari de la península i existeixen altres centres
perifèrics. Amb la crisi i la cessió de poder a Brussel·les és lògic que hi
hagi forts moviments regionals. Si el centre controla un territori molt ampli i
no és suficientment flexible, pot conduir a una excessiva burocratització i a
una economia insuficient. Una Catalunya independent tindria sentit
històricament. </i> </span><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhejTWaU3OwQ9F6WH8bZeuh44yDzsAxf1Ym2rROOwg1hw5oG14Z4qMYrB3H2HZb4GiZ-5ztizdZLXF2OsdvhA5ibAjIHW4qDWadhlTRJ_TvWsrOFUFtbsYyzLcHIpgVSUhotcvIk1Bqsic/s1600/popeye.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="436" data-original-width="650" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhejTWaU3OwQ9F6WH8bZeuh44yDzsAxf1Ym2rROOwg1hw5oG14Z4qMYrB3H2HZb4GiZ-5ztizdZLXF2OsdvhA5ibAjIHW4qDWadhlTRJ_TvWsrOFUFtbsYyzLcHIpgVSUhotcvIk1Bqsic/s400/popeye.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Si ens fixem en la silueta d'Espanya, a la dreta de la bufanda, hi falta Catalunya</span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span>
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEtqp4t74LGaWbcSfFS9pFBZdr4ueKwg2BE3jSIlIyiw5pmeZ_oFR8-DBUdrFcLqxEc8hWMZpoR0Ref0qzLbI-9FZtFmr47Q-Wq3GyoJv9bvNo72H0_Dpu98Y6_oJXtRqKA1wEHygl5qs/s1600/mapa+pol%25C3%25ADtico+de+espa%25C3%25B1a+1854+en+biblioteca+nacional+de+madrid+dic+12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="459" data-original-width="614" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEtqp4t74LGaWbcSfFS9pFBZdr4ueKwg2BE3jSIlIyiw5pmeZ_oFR8-DBUdrFcLqxEc8hWMZpoR0Ref0qzLbI-9FZtFmr47Q-Wq3GyoJv9bvNo72H0_Dpu98Y6_oJXtRqKA1wEHygl5qs/s400/mapa+pol%25C3%25ADtico+de+espa%25C3%25B1a+1854+en+biblioteca+nacional+de+madrid+dic+12.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Espanya uniforme, foral, colonial i incorporada o assimilada (mapa del segle XIX)</span></i></span><br />
<span lang="CA"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></span>
<span lang="CA"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Si hem de fer cas a Deulofeu no val la pena
preocupar-se molt per la Unió Europea (tindria nassos que acabés mediant
Suïssa, que no en forma part) en vistes d’aquest Quart Imperi Alemany que ell
veu com una prolongació del control germànic sobre Europa. ¿Què hi faríem els
catalans en una Europa sota el IV Reich? Seria un paper difícil, la veritat,
doncs quan un s’ha acostumat a que li diguin jueu (abans del Procés) ara ha
d’acceptar que no, que en realitat és un nazi i un racista (Procés). No és
fàcil viure amb aquesta contradicció. Si un es posa a estudiar una mica l’ascens,
consolidació i expansió del nazisme s’adona que sí, que la proliferació de
banderes i les massives mobilitzacions són un punt en comú. Amb la resta, en
canvi, un no s’hi troba tan identificat: detencions, empresonaments i judicis
polítics, violència policial, cinisme i <i>negacionisme</i>. No hi ha dubte que
mentir descaradament a tants, a la forma de Goebbels i encara que sigui a costa
dels catalans, portarà a moviments de protesta i possibles revolucions també a
la resta d’Espanya. Algú podria dir: ¡els catalans també mentiu! Jo li diria:
no, com a molt ens autoenganyem. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Si ets un català independentista i et tornen a dir
nazi, recorda’ls només que uns quants governs enrere en la història espanyola es
van enviar milers de catalans i espanyols republicans als camps d'extermini, on la majoria
van ser esclavitzats i assassinats. Que qui signava aquestes deportacions
(Serrano Súñer) va morir sense ser mai jutjat i que Franco, de qui era cunyat,
va formar una aliança amb Hitler i Mussolini. Recorda’ls que el primer va fer
unes maniobres d'aviació a Gernika per aplicar després a Varsòvia, Rotterdam,
Anglaterra...(Franco ho negaria, mentint al seu poble, com va
fer el PP el 2004 i està fent aquests dies) i que el segon va manar bombardejar
Barcelona per impressionar el primer i sense permís del gallec, qui després que
pengessin el cadàver de l’italià com un ànec xinès a Milà i l’austríac es
suïcidés i demanés que el reduïssin a carbó per evitar el destí del seu aliat,
va saber canviar magistralment (les coses com siguin) el braç en alt per les
abraçades a Eisenhower. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA">Demà, dimarts 10 d’octubre, podria declarar-se la
independència de Catalunya. Per a alguns seria una aberració, un pecat, un suïcidi,
una imprudència, una magna il·legalitat més. Tant ells com nosaltres hauríem de tenir clar que és
cert, que no es pot pretendre que una revolució segueixi cap legalitat doncs ja
no seria una revolució, però que en realitat, per difícil que sigui, s’està
portant a terme el que deia un programa electoral votat per una majoria
independentista seguint les lleis electorals de la legalitat espanyola. ¡No
podrem negar a aquests xicots que estan complint amb les seves promeses
electorals! Per uns altres, això és un somni fet realitat, siguin quines siguin
les conseqüències de la decisió de demà, si es pren.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">La trampa no són els bancs i empreses que
“marxen”: tornaran a Catalunya es declari la independència o no. La trampa és
remoure els nostres sentiments amb unes càrregues policials d’aquella magnitud i
provocar-nos una reacció apassionada que porti a decisions polítiques
precipitades que o bé portin al fracàs o bé a una justificada intervenció
violenta total. No ho negarem: la decisió de demà és de les més complicades i
transcendentals de la història política catalana (si no la que més).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;">Si demà es proclama la
independència catalana i amb ella venen mesures repressives </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;">greus, pensem que no som els primers ni serem
els últims. Pensem que val la pena tirar endavant encara que sigui per no haver
d’aguantar més que ens vingui a renyar Mario Vargas Llosa (que li treu noblesa
al cognom del president eludint el </span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; text-indent: 35.4pt;">de</i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;"> i deixant-lo en Puigmont i que de
la nació catalana només coneix la </span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; text-indent: 35.4pt;">gauche divine</i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;"> i els llatinoamericans del </span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; text-indent: 35.4pt;">boom</i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;">). Recordem el cas d’Irlanda i perdem la por. El 1919 el Sinn Féin aconsegueix uns
resultats sorprenents però es neguen a figurar a la cambra dels comuns
britànica. Per contra creen un parlament propi (Dáil Éireann), no reconegut per
la llei britànica. De seguida els irlandesos signen un document de Declaració
d’Independència Unilateral. Aquella República d’Irlanda només aconsegueix un reconeixement
internacional: la Unió Soviètica, que de fet es troba en procés de
consolidació. La independència d’Irlanda no s’escapa d’una dura guerra amb la illa
veïna, que finalitza el 1921, quan el Regne Unit reconeix la independència d’Irlanda,
que de fet no serà del tot efectiva fins anys més tard. Que no ens espanti la guerra: nosaltres només tenim tractors i cassoles així que de guerra no en podem fer cap.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;">Gaziel, reprenent el que
deia Deulofeu o Kaplan, va escriure </span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; text-indent: 35.4pt;">que el caràcter espanyol
s’ha mostrat sempre refractari a l’esperit liberal, potser perquè el poble
castellà, el que ha dominat sempre Espanya en tant que plasmador del que
anomenem la seva unitat nacional, és fonamentalment un poble antiburgés, </i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;">hidalgo</span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; text-indent: 35.4pt;">,
de guerrers i de sants, de místics i de conqueridors.</i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;"> El periodista veu
necessari </span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; text-indent: 35.4pt;">que Castella reconegui de bon grat la diversitat hispànica i
accepti el dret de Catalunya a cultivar lliurement la seva llengua i a
administrar-se ella mateixa a casa seva.</i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;"> L’independentisme és somniador. El
somni de Gaziel de canviar Espanya també.</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span lang="CA">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-29162092239671712162017-10-05T12:47:00.000+02:002017-10-18T12:31:08.980+02:00Ultraviolencia<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-line-height-alt: 13.85pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b><span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 14.0pt;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-line-height-alt: 13.85pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Lluvia
intermitente. Cielo atlántico. Jornada de aires celtas. Violencia gratuita y
abusiva después de anunciar días antes que no pegarían a nadie. Gran cinismo.
Menosprecio monumental. Burla y venganza. Antidisturbios provocando disturbios
cual bombero provocando un fuego. Puesta en escena golpeadora. Odio y catarsis.<i>
La naranja mecánica </i>sin Beethoven. <i><span style="color: #222222;">El honor
es mi divisa. Servir y proteger</span></i><span style="color: #222222;">. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Levantarse
con la ilusión de un niño el día de Reyes (aunque se prefiera República) y meterse
en la cama con ira. Pero el uso de la fuerza de ese domingo, sin nada más, no
hace ganar. Son como el malo de una película mala, aquel que hace daño y ya
está. Gusta más el cine de malos con profundidad de personaje. Mientras no
llega, nosotros vamos avanzando con la fuerza de la estrategia y el engaño.
Hemos visto a Jerry pensándoselas de todo tipo para hacer frente a Tom: las
impresoras en medio de las calles imprimiendo los carteles de campaña que se
habían requisado, esconder las urnas en Francia antes del 1-O, el cambio de
coche del presidente en un túnel para despistar al helicóptero de la policía y
así poder ir a votar, los árboles cortados sobre una carretera para forzar a la
policía a perderse por montañas desconocidas o la misa mientras se cuentan
votos para protegerse de la presencia policial. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Los
expertos en derechos humanos analizan las imágenes: sería suficiente con que
fuesen humanos. Todo el mundo sabe lo que es una señora de mediana edad
propulsada contra un suelo de piedras. Una mujer arrastrada por la boca. Otra
por los pelos. Una con la cara ensangrentada. Una a quien retuercen los dedos
con sadismo. Todo el mundo sabe lo que es un policía saltando unas escaleras
para propinar una patada a alguien que ya está en el suelo. O uno que pega a
alguien que acompaña a un herido. U otro que empuja a la gente sobre un hombre
a quien reaniman de un infarto en el suelo. Golpes de porra casi mecánicos,
sistemáticos, potentes. Ha habido una especial impiedad con la gente mayor y
las mujeres. Buscaban una reacción de ira. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Todo responde a
una pensada provocación para justificar el único plan que tienen: el choque
violento. Harán lo que sea por no perder Cataluña. No pueden perder Cataluña.
Ya la han perdido. Solo quedan, más tarde o más temprano, los trámites
administrativos. Es posible que una Cataluña libre celebre el 1 de octubre en
su calendario de fiestas anuales: fue el día, dirán a los que ahora son niños y
que nada entienden de lo que sucedió ese domingo, que los catalanes, pueblo
digno, perdieron un miedo que parecían llevar en sus genes pero que, como
tantas otras cosas que se dicen de ellos, no era verdad. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Dicen
que fue una votación ilegal. ¿Por qué tratar de evitarla con tal contundencia
si los resultados no valen para su legalidad? ¿Les da miedo que valgan en la
nuestra? ¿Pretenden que nos marchemos limpiamente? Nos iremos como podamos. Dicen
que fueron unas votaciones anormales. No discrepo. Lo más anormal: que el día de
reflexión (o conmoción) fuese el día después y no el día antes. No habrá
diálogo: el diálogo siempre viene tras una guerra entre iguales, no después de
las masacres. Ahora han herido. Matarán. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Serbia
tuvo que venderse su flota cuando perdió Montenegro, pues era su última salida
natural al mar. El Estado español, cuando pierda del todo a Cataluña, tendrá que
venderse el anticatalanismo pues ya no le servirá de nada. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-45905461712064004662017-10-02T20:04:00.001+02:002017-10-18T12:31:33.978+02:00Ultraviolència<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Pluja intermitent.<b> </b>Cel
atlàntic. Jornada d’aire celta. Violència gratuïta i abusiva després
d’anunciar dies abans que no pegarien ningú. Gros cinisme. Menyspreu
monumental. Burla i venjança. Antiavalots provocant avalots com un bomber provocant un foc. Posada en escena colpidora. Odi i catarsi. </span></span><i style="font-family: georgia, 'times new roman', serif;">La naranja mecánica</i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> sense Beethoven. </span><i style="font-family: georgia, 'times new roman', serif;">El honor es mi divisa.
Servir y proteger</i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Llevar-se
amb la il·lusió d’un nen el dia de Reis (encara que es prefereixi República) i
anar a dormir amb ira. Però l'ús de la força
d’ahir diumenge, sense res més, no fa guanyar. Són com el dolent de pel·lícula dolenta,
aquell que fa mal i ja està. Agrada més el cinema de dolents amb profunditat de
personatge. Mentre no arriba, nosaltres anem avançant amb la força de
l’estratègia i l’engany. Hem vist a Jerry pensant-se-les totes per fer
front a Tom: amagar les urnes a França abans del 1-O o el canvi de
cotxes del president al túnel per despistar l’helicòpter. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN92UwjBv2v_fhhPpY49cbGHaPULp7gqyE6FTR1sYVzEv9c_azynP3M0ViOIE5BYWSnNVgafK1WoqrAtVXnj_P9eebosIfqLd6wCPGS8wVtMOc___MHU8j5COKg27GLrNnNapPeypN-mk/s1600/img_jatienza_20170930-121708_imagenes_lv_otras_fuentes_flores-koxD-U4316618052688P-992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="992" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjN92UwjBv2v_fhhPpY49cbGHaPULp7gqyE6FTR1sYVzEv9c_azynP3M0ViOIE5BYWSnNVgafK1WoqrAtVXnj_P9eebosIfqLd6wCPGS8wVtMOc___MHU8j5COKg27GLrNnNapPeypN-mk/s400/img_jatienza_20170930-121708_imagenes_lv_otras_fuentes_flores-koxD-U4316618052688P-992x558%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els
experts en drets humans analitzen les imatges: n’hi hauria prou amb que fossin
humans. Tothom sap què és una senyora de mitjana edat propulsada contra un
terra de pedres. Una dona arrossegada per la boca. Una altra pels cabells. Una
amb el cap obert. Una a qui torcen els dits amb sadisme. Tothom sap què és un policia saltant unes
escales per propinar un cop de peu a algú que ja és a terra. O un que pega algú que
acompanya un ferit. O un que empeny gent sobre un home a qui reanimen d’un infart a terra. Cops
de porra gairebé mecànics, sistemàtics, potents. Hi ha hagut un especial
acarnissament amb la gent gran i les dones. Buscaven una reacció d’ira. És una
dura provocació per justificar l’únic pla que tenen: el xoc violent. Faran el que
sigui per no perdre Catalunya. No poden perdre Catalunya. Ja l’han perduda. Només
queden, més tard o més d’hora, els tràmits administratius. És possible que una
Catalunya lliure celebri l’1 d’octubre en el seu calendari de festes anuals: va ser el dia, diran als nens que
de la jornada d'ahir res no entenen, que els catalans, poble digne, van perdre una por que semblaven portar en els
gens però no era veritat. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Diuen
que és una votació il·legal. ¿Per què tractar d’evitar-la amb aquesta
contundència si els resultats no valdran en la seva legalitat? ¿Els fa por que
valguin en la nostra? Diuen que han estat unes eleccions anormals: sense dubte,
sobretot perquè el dia de reflexió ha passat a ser el dia després i no el dia abans.
Dir-li el dia de commoció seria més encertat. No hi haurà dia del diàleg: el
diàleg sempre ve després d’una guerra entre iguals, no després de les
massacres. Ara han ferit. Mataran. Van annexionar de forma bruta. Ens han
tractat massa sovint de forma bruta. ¿Pretenen que marxem netament? Marxarem
com podrem. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></span><i style="text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Sèrbia
va haver de vendre’s la seva flota quan va perdre Montenegro, doncs era la seva
darrera sortida natural al mar. L’Estat espanyol, quan perdi del tot Catalunya,
haurà de vendre’s l’anticatalanisme doncs ja no li servirà per res. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-10269914657879877592017-09-30T11:45:00.001+02:002017-10-18T12:32:04.035+02:00Popularització<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Totes
les mesures portades a terme pels contraris al referèndum d’aquí i d’allà els
darrers dies no han fet més que ajudar a popularitzar-lo. La veritat, encara
que no es celebrés finalment (seria a causa d’un esforç policial tan immens que
encara faria més popular la intenció de votar), Catalunya ja ha guanyat la
partida amb diferència. No està la nació molt acostumada a guanyar: si per a un
partit polític és avorrit estar a l’oposició llargament, imaginem-nos per a un
país estar-hi segles. I no oblidem una cosa, doncs aquests dies hi ha molt
cinisme: el cinisme és una cosa pròpia dels qui governen amb supèrbia, no de la
permanent oposició, que gasta més aviat la ironia. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Rajoy,
en una simbiosi com la d’Aznar amb Bush i abans la de Franco amb Eisenhower (el
<i>caudillo</i> no es va desplaçar als Estats Units però), ha anat a Washington
a fer el ridícul doncs tampoc ha sentit el que volia sentir de la veu de Trump,
que assegura estar pendent del tema català i no s’ho creu ni ell: quan tens un
psicòpata a l’altra banda del Pacífic amenaçant amb la Tercera Guerra Mundial,
no et preocupes gaire de les nacions sense estat de l’altra banda de
l’Atlàntic. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig-LXJ4QUrNvRdJWXoCVzPz00erQJb3oQs7X874O6D40tgDgar5AwrXcD8pDtLd-zzNnNvdOyj0jckTnrJdONe8SQWV1Nxu6yVJwrM34cf9wEWxShACke_PVjeKJETQORPm8HcEDGtgqc/s1600/rne_franco_eisenhower_1959.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="504" data-original-width="709" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig-LXJ4QUrNvRdJWXoCVzPz00erQJb3oQs7X874O6D40tgDgar5AwrXcD8pDtLd-zzNnNvdOyj0jckTnrJdONe8SQWV1Nxu6yVJwrM34cf9wEWxShACke_PVjeKJETQORPm8HcEDGtgqc/s320/rne_franco_eisenhower_1959.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A
mida que la Guàrdia Civil <i>trobava</i> i requisava material de campanya i
votació (els <i>xivatos</i>, sempre els <i>xivatos</i>), la desesperació del
PP, l’antipatia de Ciudadanos i els complexos dels socialistes anaven fent la <i>campanya
pel sí</i> diària i gratuïta. El govern del PP manant als jutges que
detinguessin alts càrrecs catalans: ¡la gent de pet al carrer! Rivera i el seu
sofisticat sentit de l’humor comparant les urnes amb cubs de la brossa: ¡més
simpatia pel referèndum! (dir que podrien servir per guardar la roba d’hivern
dels consellers, doncs porten el logotip de la Generalitat,<i> </i>no hagués
forçat tant el riure del públic unionista). Arrimadas comparant el seu partit
amb el president Tarradellas: ¡més vots pel sí! Les intervencions del <i>dancing</i>
Iceta, del <i>mayor</i> Ross, del comte Borrell i de l’<i>Speedy</i> González:
¡més legitimitat pel diumenge! (González és un de tants que han comparat el Procés
amb el nazisme i ja és hora que algú li digui que el més semblant que hi ha
hagut al nacionalsocialisme a Espanya, després dels franquistes de primera fornada, ha estat
el terrorisme d’estat del GAL, sota el seu govern, que executava els suposats
etarres d’un tret a la nuca com feien els nazis). </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiozqUxOVT_FYU_QOV-sS9n7vkwI0gX9ut4dfFd_fBQZ2nRNqNdaoppxoxYTU0HQ5sAOfiTuQ-c3jtNRbvtOBvV3wh3slrLS8aHyrHISU1OiT_YkaxOGFLp9mWocSWTxbFILAlU9D2-nJs/s1600/Aznar-Bush-coinciden-mantenga-regimen_420267975_181492_410x410.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="410" data-original-width="410" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiozqUxOVT_FYU_QOV-sS9n7vkwI0gX9ut4dfFd_fBQZ2nRNqNdaoppxoxYTU0HQ5sAOfiTuQ-c3jtNRbvtOBvV3wh3slrLS8aHyrHISU1OiT_YkaxOGFLp9mWocSWTxbFILAlU9D2-nJs/s320/Aznar-Bush-coinciden-mantenga-regimen_420267975_181492_410x410.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Però
bé, ja que s’omplen la boca uns i altres amb el nazisme, resumirem com els
nazis de Catalunya han arribat aquí. La segona legislatura d’Aznar,
manifestament anticatalana, fa pujar notablement l’independentisme, que es
confia amb les promeses d’un nou Estatut per part de Zapatero, qui desbanca
Aznar el 2004 en gran part per les mentides del PP sobre Atocha (no oblidem que Aznar havia portat Espanya a l'Irak tot i la clara i massiva oposició popular). El que el parlament català aprova
per referèndum i posa en marxa el 2006, cau al Sagrat Tribunal el 2010:
Zapatero s’ha oblidat de Catalunya i el PP torna a l'anticatalanisme més punxant. Aquell any marca el
veritable punt de no retorn: la manifestació amb el lema <i>Som una nació</i>.
A partir de setembre de 2012, amb Rajoy a la Moncloa des de fa menys d’un any, la
cosa es desborda primer i s’organitza després: milions de persones en
manifestacions multitudinàries, en cadenes humanes de punta a punta del país,
en noves formacions humanes perfectament orquestrades a partir de símbols i
emblemes. Ni una bandera espanyola cremada (almenys en les pròpies
manifestacions), ni un contenidor a terra o cremat, cap ferit per baralles, cap
aparador trencat, cap ampolla incendiària. Cap taca negra en el currículum de
les manifestacions del Procés. Costa de creure.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8J0mhlORQttkrRYpXPu_pruK3RQByl3rV7L9gbSYMG_hKA6_WnSmVgrF9p6_B2gVrWi3teVb-cUUcDdvjd5gScRM9bbhu6_D8tzmaBJfRRoMvqNfbKYG-_4JUNqAZEzmABB6hXNhUc0U/s1600/548787-944-605.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="605" data-original-width="944" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8J0mhlORQttkrRYpXPu_pruK3RQByl3rV7L9gbSYMG_hKA6_WnSmVgrF9p6_B2gVrWi3teVb-cUUcDdvjd5gScRM9bbhu6_D8tzmaBJfRRoMvqNfbKYG-_4JUNqAZEzmABB6hXNhUc0U/s320/548787-944-605.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Fins
que arribem, fa uns dies, als dos vehicles de la Guàrdia Civil <i>tunejats</i>.
S’agafen a allò ja que no tenen lloc més on agafar-se, perquè la forma cívica
de les manifestacions anteriors els descol·loca. Però ja els hem donat una
excusa per parlar de tumults, violència, necessitat d’intervenció policial
massiva. El poble s’adona i reacciona. Reprimeix els instints. Ni un vidre
trencat més. Ni un sol motiu més que justifiqui el seu pla. Així és una revolució
pacífica (als catalans el temps ens ha tornat pacífics tot i que mantenim un notable esperit rebel). </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El
dia <st1:metricconverter productid="20, a" w:st="on">20, a</st1:metricconverter>
pocs metres de la porta de la conselleria, es podien veure polítiques imputades
pel 9-N, polítics respectables i retirats demanant treure la bandera espanyola,
homes i dones de la tercera edat (impacients per por a no veure el final de tot
això), nois i noies que no tenien edat per votar (impacients per votar),
executius en<i> traje</i> amb l’estelada al coll i altres tipologies que fa deu,
què deu, cinc anys, no s’haguessin imaginat acabar així. Pares, mares, fills. El
dia 20, damunt d’un dels cotxes de la Guàrdia Civil, davant la conselleria, hi
havia un home de més de setanta anys que es va posar a professar consignes de vells
guerrers catalans, des dels almogàvers fins a Moragues. Al carrer o allà on
sigui, després, s’han organitzat els estudiants (les idees), els pagesos amb
els seus tractors (els tancs), els bombers (els soldats), els sacerdots (tota
batalla necessita del fet espiritual), els centres escolars (els centres de
reclutament), els agents rurals (els soldats de reserva).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ja
pot venir la Guàrdia Civil sencera, la Policia Nacional de tot el país, la local si cal, l'exèrcit si els convé...que aquí, tot i no estar
armat, el poble serà respectat. Seguiran rient, és clar, i ho faran fins i tot
quan nosaltres ja haguem marxat, doncs encara no hauran aprés que això no anava
de polítics portant el poble pel mal camí sinó del poble convencent els
polítics de canviar el destí.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-26785635196511487722017-09-29T12:57:00.000+02:002017-10-18T12:32:35.393+02:00Internacionalització<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Una
cosa és la internacionalització de Catalunya per a una millor comprensió del
seu projecte nacionalista i independentista i l’altra és esperar que Europa es
posicioni i intervingui en ajuda dels catalans. És evident que la projecció
mundial de Barcelona pels seus Jocs Olímpics i el FCB ha ajudat en el
coneixement de la situació catalana a partir de la mobilització de 2012, per
més que l’independentisme minoritari i capat per Garzón ho intentés vint anys
abans amb el <i>Freedom for Catalonia</i> aprofitant el focus de les
Olimpíades. No oblidem però, que Francesc Macià va fer destacats esforços per
donar a conèixer Catalunya i les seves ànsies d’autogovernar-se durant els anys
vint, cercant també finançament per la seva frustrada invasió armada amb base a
Prats de Molló, a imatge del procés d’independència d’Irlanda (declarada el
1916, reconeguda el 1922 i formalitzada en República el 1949). </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Però
ben mirat, Barcelona no neix internacionalment el 1992. Ni molt menys. El 1888
celebra una exposició universal (també una d'internacional el 1929, encara amb Primo de Rivera),
forma part del moviment modernista europeu donant sense dubte la figura més
destacada (Gaudí) i, fins i tot, esdevé símbol de l’anarquisme internacional i
de la resistència al feixisme durant el conflicte que comença el 1936. Per cert
que el 1938, en plena Guerra Civil, un conseller de Chamberlain va rebre Josep
Maria Batista i Roca, de part de Companys, per negociar una pau separada de
Catalunya amb Franco sota mediació britànica. Home, tractant-se d’Anglaterra –memorable
traïció als catalans el 1713– i concretament de Chamberlain –un curt de mires que
va veure venir Hitler massa tard– no m’estranya que el projecte es quedés sobre
el paper. Aquest podria haver estat el clímax d’aquella internacionalització del
conflicte català començada per Macià. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La
independència de Bèlgica el 1830 hauria de servir-nos com a exemple que una
excessiva confiança en Europa pot portar moltes desil·lusions, que tot depèn de
nosaltres, que la força per a fer-ho està només aquí. Mentre Bèlgica es
desprenia violentament (eren altres temps) dels Països Baixos (diuen que tot va
començar amb una òpera que narra una rebel·lió a Nàpols contra els espanyols),
les principals potències no van enviar ni un sol home en auxili. Ni França, que
s’ho mirava feliç. Ni Rússia, que per variar la tenia amb els polonesos. Ni els
anglesos. Ni els austríacs. Però els belgues van acabar forçant els soldats del
rei holandès a tornar a casa. El 4 d’octubre el govern provisional declarava la
independència del país. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfOOgDmV2GuNKstcbtDuh0noJGUFke4xAYc43uUGg1bOe0JH8CYhUSrZNi_e_9wj0ejwAKfnzheQA1KFRHkyKphhwFJBd6e1ffZrZ1_pYpK5biU2h7shcLKIvIInLK5yjEogOVeltXwNA/s1600/Wappers_belgian_revolution.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="554" data-original-width="800" height="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfOOgDmV2GuNKstcbtDuh0noJGUFke4xAYc43uUGg1bOe0JH8CYhUSrZNi_e_9wj0ejwAKfnzheQA1KFRHkyKphhwFJBd6e1ffZrZ1_pYpK5biU2h7shcLKIvIInLK5yjEogOVeltXwNA/s400/Wappers_belgian_revolution.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Molts
diuen que pretendre la independència de Catalunya a aquestes alçades és un
anacronisme. ¿Ho és menys pertànyer a un estat com l’espanyol al que aquests
dies se li veu el llautó d’aquesta manera? Ens volen convèncer que les coses
són permanents, inamovibles, eternes. I Déu n’hi do tot allò que els ulls de
les generacions més joves han vist caure: el mur de Berlín i la URSS; l’antiga Iugoslàvia; les torres
bessones de Nova York i el principi del final de l’hegemonia dels EEUU...Llàstima
no poder dir el mateix del franquisme. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ningú
no pot parar els peus a una nació amb més de mil anys d’història. Amb llengua i
cultura pròpies, amb un parlament que competeix amb l’anglès per antiguitat, amb
el primer ferrocarril de l’estat espanyol i una revolució industrial pionera,
amb un equip de futbol com el Barça dels darrers anys, uns Jocs Olímpics al
cabàs i una part considerable dels millors esportistes de l’estat, amb un port
que té el registre més elevat de creuers a Europa i que té la terminal de
contenidors més avançada del Mediterrani, amb una capital que és de les ciutats
més visitades del món, teixit industrial i empresarial de primer ordre,
industria vinícola i de cava internacionals i de prestigi, amb un aeroport que
ja ha superat al de Madrid en nombre de viatgers. Una nació que ha donat, només
en el segle XX, i per parlar només d’artistes, figures universals com Miró,
Dalí i Tàpies o músics com Pau Casals. ¿Per què un país com aquest, que viu
forçadament dins d’un altre, ha de suportar a sobre un menyspreu polític i
cultural continuat, avalat només pel dret de conquesta en aquesta llarga
annexió per la força?</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per
compensar-ho, mentre no arribava al seu país, alguns van aconseguir la
independència a Amèrica del Sud. Segons Trueta (<i>L’esperit de Catalunya</i>)
era difícil trobar un <i>Comitè d’Alliberació</i> de les nounades repúbliques
sud-americanes del segle XIX que no comptés amb cognoms d’origen català.
Llàstima que no és així en el cas de Perú, doncs li podríem retreure a aquest escriptor
que li treu igual o més partit a un premi com la nacionalitat espanyola que al mateix premi Nobel. Diu que els catalans que reivindiquem els nostres drets som
uns provincians (no oblidem que va ser Espanya que ens va reduir a províncies,
nosaltres ens movíem més aviat en comtats o vegueries). A mi em sembla més provincià ser un
peruà acomplexat, llepaculs del teu país d’adopció, ficant-te, desagraït, en
els assumptes dels catalans per guanyar-te els espanyols més recalcitrants. És
clar, el seu país d’origen es va independitzar d’Espanya el 1821 i ja han
passat les velles recances amb l’imperi decadent. Veuríem si opinaria igual
d’haver nascut allà en temps del conqueridor Francisco Pizarro. Ets una llosa,
Mario. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-67267273733420156432017-09-28T17:35:00.001+02:002017-10-18T12:33:05.986+02:00Cataluña es España<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El
gran, el grandíssim problema d’Espanya va ser, i és encara, la falta d’una
classe burgesa sòlida i continuada que fes més democràtica una societat d'extrems: de l'aristòcrata o el <i>señorito</i> al pastor o camperol sense gaires punts d'equilibri; una crida a l'autoritarisme pel que s'ha mogut habitualment, amb monarquia o sense. Això l’ha feta sempre arribar tard (si és
que hi ha arribat), a totes les revolucions transcendentals, revolucions tan importants
com la burgesa o la industrial. Ara, per variar, també fa tard a aquesta,
perquè no se la pren seriosament encara avui.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA">Espanyols i catalans vivim atrapats. Ells no
ens han reduït, domesticat, centralitzat a la manera francesa (que és la que
han practicat almenys des que el primer borbó va entrar a la península). </span><span lang="CA">I el dilema de Catalunya des de fa molt temps ha estat el de dirigir
Espanya o separar-se d’ella. No hem aconseguit ni una cosa ni l’altra. Però
seguim aquí, i això no deixa de tenir un cert mèrit. ¿O només devem la nostra existència com a poble a la seva manera
d’entendre l’estat, de fer política quan en fa? Maquiavel diu que el
governant ha de ser mestre de la seducció per a manipular amb èxit el poble. A
nosaltres, d'entrada, se’ns ha seduït a partir d’algunes premisses matusseres: <i>El derecho de conquista, Cataluña es España,
A por ellos, </i>i una infinitat de
boniques frases des de <i>Son los catalanes aborto monstruoso de la política </i>(Quevedo) fins al <i>Todos los
catalanes son una mierda</i> (Galinsoga després de sentir una missa en català; concretar el <i>Todos</i> és el
veritable insult). El fet que se’ns hagi anomenat <i>polacos</i> en relació amb que
la conquesta de Catalunya per Franco va succeir poc abans que la de Polònia per
part de Hitler, demostra un cop més el tracte d’estrangers que sempre ens han
brindat els propis espanyols. A alguns
d’ells els agrada omplir-se la boca amb aquestes paraules, però no s’adonen que
posen de manifest la naturalesa obligada del matrimoni, l’annexió per la força,
l’esperit colonial perdut el 1898. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzPPWEadvCqvtqfSW5LOws5xj7xXT8QgeVeKD3E2ZLMYN3ELN0o5BKTjE8GJ_F3YWInj7I2hf-Pt1UmW4cK0rH4iyjMPIozXUfzqb7hNpV4lsEQAKWrgW4oNRx9Ox2WqxlB0zWHjmnciQ/s1600/Costa+Brava-Sevilla.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1133" data-original-width="1600" height="451" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzPPWEadvCqvtqfSW5LOws5xj7xXT8QgeVeKD3E2ZLMYN3ELN0o5BKTjE8GJ_F3YWInj7I2hf-Pt1UmW4cK0rH4iyjMPIozXUfzqb7hNpV4lsEQAKWrgW4oNRx9Ox2WqxlB0zWHjmnciQ/s640/Costa+Brava-Sevilla.tif" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFeHJqqfB4D8lfU7XwpvmwhvwhAP0uO9Sw1ayAy8ETjghP2UB9xW7_onU8NRqXRHCROlSTCS5xwAcsnClR1DM2fU7AIfMp_gUc17r8hQVxfst3XWvFCvU_mqHITWpE3RPyPVINbqQXt18/s1600/Costa+Brava-Sevilla+%25281%2529.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1125" data-original-width="1600" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFeHJqqfB4D8lfU7XwpvmwhvwhAP0uO9Sw1ayAy8ETjghP2UB9xW7_onU8NRqXRHCROlSTCS5xwAcsnClR1DM2fU7AIfMp_gUc17r8hQVxfst3XWvFCvU_mqHITWpE3RPyPVINbqQXt18/s640/Costa+Brava-Sevilla+%25281%2529.tif" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 0px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 0px;"> <i>A vegades s’ha de reconèixer que sí, que Catalunya és Espanya</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Però,
¿quina culpa tenim els catalans si els espanyols (era feina seva i no nostra) no només no han acabat amb la nació catalana sinó
que l’han anat revifant i han portat el català, per exemple, a ser
una llengua amb més nombre de parlants que el danès o el finès entre altres idiomes europeus? Han tingut
segles per a reduir-nos amb el seu projecte d’estat i no ho han aconseguit. L’èxit
és nostre per seguir aquí. Amb això cal pensar que ja tenim la partida guanyada:
seguim estant aquí com a catalans i això els irrita considerablement. ¿O és que
actuen així perquè sí? El nostre cívic <i>Procés</i> (una sola esllavissada
fins ara tot i que tampoc és molt intel·ligent deixar els cotxes de policia
davant la conselleria si veus que el lloc es va omplint i omplint d’<i>indepes</i>
emprenyats) se l’han fet seu i l’han convertit en el <i>Procés</i> de Kafka
(una absurda, exagerada i contundent presència policial i judicial). També han convertit la senyera, ja que el
nacionalisme s’ha passat a l’estelada com a símbol transitori, en bandera reivindicativa. Avui es pot
veure molt fàcilment la senyera en les poc nombroses mobilitzacions
espanyolistes. Fins a les d’ultra dreta, com la que es va fer davant de Catalunya Ràdio. Qui els havia de dir fa cinc o deu anys que sortirien amb la
senyera, ¿no?. És sensacional tot el que està passant. Sensacional.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="CA">Sempre es pot recular en el temps a la
recerca dels orígens del moment actual. S’acostuma a marcar l’any 2006, el d’un
nou i urgent Estatut que després cauria als tribunals, com l’inici del conflicte. És
veritat. Però també és veritat que no era cap novetat. </span><span lang="CA">Abelard
Tona, nacionalista radical del primer quart de segle XX escrivia: <i>“I aquell
projecte d’Estatut i el contraprojecte de la Comissió extraparlamentària
moriren en les Corts Espanyoles, gran cementiri de projectes i iniciatives.”</i>
¿Potser amb la melodia d’un concert
econòmic s’hagués evitat el soroll independentista actual? Qui sap. Costa de
creure que es rebutgés, a Catalunya, una proposta de concert per part de l’estat durant la Transició. Però és entrar en un ressentit debat en el que Pujol i
Roca culparien el poble català, que havia votat majoritàriament partits no
nacionalistes el 1977 (PSC, PSUC i UCD), que després es van oposar rotundament
al concert quan se’ns va proposar. Els hereus dels partits esmentats culparien de
pretendre, els convergents, que acceptessin una proposta econòmica que, pel
moment que es vivia, ells trobaven insolidària amb la resta de l’estat,
reaccionària, medieval. Però la cosa ve de lluny, de molt més lluny. Cambó
escriu el 1932: <i>(...) que cada any
o cada pocs anys s’hagi de portar a la deliberació del parlament espanyol la
discussió i resolució de la Hisenda de la</i> <i>Generalitat. </i>El diputat Vidal i Guardiola, també de la Lliga, proclama en aquells mateixos anys: <i>¡Que els catalans paguen mil milions i en reben cent!</i> Els dos, no cal dir-ho, estaven en el pol oposat al de l'independentisme. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ja
que ha sortit l’adjectiu medieval, i com que sempre es pot anar més enrere, ¿Com
és possible que la casa de Barcelona acceptés la incorporació per matrimoni de la modesta regió d’Aragó
a la corona i li donés l’estatus de regne però Catalunya seguís essent principat? ¿Com
s’entén que Jaume I regalés conquestes als reis castellans (Murcia) i dividís les seves convertint-les també en regnes però Catalunya continués essent principat? ¿No serà que en el fons els catalans no hem
volgut saber mai res del poder? ¡Doncs ja en podem aprendre perquè la
independència de Catalunya és un fet tan natural com que els arbres floreixen
per primavera, i més tard o més d’hora, el fet serà inevitable!</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ells fa temps que ens ho demanen a crits. Fins i tot a l'article 19 de la Sagrada Constitució Espanyola: <i>Els espanyols tenen dret a
entrar i sortir lliurement d’Espanya en la forma que la llei estableixi. Aquest
dret no podrà ser limitat per motius polítics o ideològics. <o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-63828391428066382702017-09-27T12:26:00.001+02:002017-10-18T12:33:43.199+02:00Desembarcament<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El
transatlàntic <i>España</i> ha amarrat als principals ports catalans. Tot està
apunt per a un desembarcament. De fet els vehicles ja s’han extret de les bodegues
i els guàrdies vesteixen de civils i aprofiten, tot i la poca mobilitat de que
disposen, per conèixer les ciutats abans de sotmetre-les. Interior juga a
Normandia 1944. D’acord, qui avisa no és traïdor. Aquell home del govern espanyol
ho va dir fa poc: Espanya és un transatlàntic i la Catalunya de la CUP (no es
va atrevir a apuntar a cap altre partit) una llanxa Zodiac punxada (com si en esmentar
una Zodiac no quedés prou clara la comparació d’envergadura). </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els
tancs sempre temuts en l’imaginari català dels darrers decennis (potser per la
imatge de les unitats blindades de Milans del Bosch a València el 1981) han
estat finalment vaixells creuers. ¿Tindrem la decència de boicotejar permanentment
la companyia que ha subministrat els bucs? Ens envaeixen amb el <i>Rhapsody</i>,
l’<i>Azzurra</i> i un creuer de la Warner Bros (Interior ha fet tapar rudement els
costats del ridícul i sinistre <i>Moby Dada</i> per ordre de la productora, per
no danyar la imatge dels seus personatges animats) i els envaïts haurem de
pagar-ho amb els nostres impostos. L’exèrcit que imaginàvem dins dels suposats tancs
han estat finalment els cossos de la Policia Nacional i els de la Guàrdia Civil
(aquests darrers part de les Forces Armades i encara amb l’emblema del feixisme
italià). </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCdlxAP-KMZGE3IQ5sI4kKGVvsXyx-jcnueBECgOhkSbHMejS0MTTA1_c2bjM-iQwWr2c6cf0T_x8Gge4A-LRmMizwV-ZaooR-elmj7-8yMsPuW7KiGABFJwsClRe3KWC05mINGHNrGDc/s1600/Esto+es+todo+amigos.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCdlxAP-KMZGE3IQ5sI4kKGVvsXyx-jcnueBECgOhkSbHMejS0MTTA1_c2bjM-iQwWr2c6cf0T_x8Gge4A-LRmMizwV-ZaooR-elmj7-8yMsPuW7KiGABFJwsClRe3KWC05mINGHNrGDc/s1600/Esto+es+todo+amigos.png" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els
comiats eufòrics brindats per aquesta mena d’espanyols que utilitzen els diaris
per a cobrir-se el cap del sol en comptes de llegir-los, a la sortida dels
efectius a algunes ciutats espanyoles, no es veien des de la Primera Guerra
Mundial (la Segona, a diferència de la Primera, no es va afrontar amb gaire
alegria, la veritat). S’ho prenen com una guerra ja que conserven aquell
esperit castellà medieval del <i>todo o nada.</i> La gent parla de franquisme.
Jo hi veig referents anteriors: el Mío Cid, Hernán Cortés, Lope de Aguirre,
Flandes, el conde duque de Olivares, Felipe V, Gibraltar, el Quijote (per allò
de veure violència on hi ha civisme) i Franco, és veritat, però Franco també és
tot el que he citat i molt més, que es perd en la Història d’aquest vell estat
que s’ha cregut sempre una sola nació i que porta segles en decadència.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ai
com estaran diumenge els <i>soldats</i> dels creuers. Gairebé dues setmanes
confinats en camarots dels germans Marx (es queixen per les dimensions quan hi
ha gent que paga per a viatjar-hi; a ells els paguen), sense dormir pels
roncs ibèrics, que deuen penetrar d’habitació a habitació, sense esmorzar com Déu
mana, sense les seves dones per relaxar els instints, marejats (els vaixells en
port també es mouen). Arribaran als col·legis electorals de molt mala llet, i
els catalans, a més de pagar la invasió, pagarem també les conseqüències d’aquestes <i>Vacaciones
en el mar. </i></span></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;">Ja
és ironia que al president Companys i al seu govern els empresonessin al port
de Barcelona, a l’interior d’un buc, l’</span><i style="font-family: georgia, 'times new roman', serif; text-indent: 35.4pt;">Uruguay</i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-indent: 35.4pt;">, que va ser requisat pel
govern de la Segona República per fer de presó arran dels fets de 1934: la proclamació de l’Estat Català per Companys.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per
acabar dir que cal anar amb compte quan es desafia el mar. El mar és perillós i
imprevisible. Deien que el Titanic era insubmergible: es va enfonsar a la meitat
del seu primer viatge. Deien que la Armada era invencible i no va arribar ni a
fondejar les costes angleses: una enorme tempesta va enfonsar la majoria de
vaixells espanyols. Ara, comparant Espanya amb un transatlàntic i una certa
Catalunya amb una Zodiac punxada, ves no s’enfonsi algun dia el transatlàntic i
preguin per tenir, ni que sigui, unes simbòliques llanxes punxades de socors. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<i style="text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></i></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-8263666463728896152017-09-26T15:02:00.000+02:002017-10-18T12:26:22.907+02:00(1)988<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’11 de setembre de 1988 es veuen poques senyeres als
balcons, només 4000 manifestants segons la ràdio i les dues faccions del MDT
(Moviment en Defensa de la Terra) barallant-se enèrgicament sobre els morts del
Fossar de les Moreres. A la nit, a la Rambla, els
independentistes esbotzen les portes d’un McDonalds i encenen contenidors
mentre la policia, amagada en un pàrquing del carrer Pelayo, surt a l’assalt i
fa 25 detinguts. (Ja es diu que la psicologia del grup minoritari, encarat amb
un adversari massa fort, facilita les discrepàncies dificultant la unitat, com
en 1936-1939).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En canvi, una enquesta d’aquell any del <i>Diari de
Barcelona</i> situa en un 40% el percentatge de catalans partidaris de la
independència, en un 33% els contraris i indiferent la resta. ¿Era realment
així? Es parla d’un sentiment jove, l’independentista, que es perd a mida que
s’envelleix. Un referèndum el novembre d’aquell any hagués donat un 44,5% de la
població per la independència i un 26,4% en contra. Semblen xifres exagerades a
ulls d’avui. Potser ho eren. Tampoc es va poder comprovar amb una votació real.
Però en tot cas, pel que es veu, les enquestes anònimes per una banda i la
realitat de la Diada per l’altra, semblen testimoniar dues realitats diferents. La por dels
anys durs també hi feia molt, i la por es perd a mida que passen les
generacions. <o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTcdzKIFEYdrZJTeGG0ZVmmUj4eDz_O4IpbhJE8Y2oI-0x73xkgMJ-5lLvTQ_uasDZoMS4RQRYsl_M2kcmAFaTkvckzRmkl2zeFQlhBYrrDnTq3_qteT21fqqygS0rkzsd1GBHFok6IyI/s1600/Year1988.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="210" data-original-width="535" height="156" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTcdzKIFEYdrZJTeGG0ZVmmUj4eDz_O4IpbhJE8Y2oI-0x73xkgMJ-5lLvTQ_uasDZoMS4RQRYsl_M2kcmAFaTkvckzRmkl2zeFQlhBYrrDnTq3_qteT21fqqygS0rkzsd1GBHFok6IyI/s400/Year1988.png" width="400" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El 1988 mor Tarradellas, Espanya porta dos anys a la
CEE, han passat també dos anys del referèndum de permanència a la OTAN i en
queden quatre per als Jocs Olímpics de Barcelona. De fet, alguns es preguntaven
si no seria 1992 l’any de la independència de Catalunya, però els arrests i tortures d’independentistes previs als Jocs (Núria Cadenes, per citar el cas més
popular, aquell mateix 1988) dibuixaven un altre panorama: el govern català de
CIU no volia donar una inestable imatge internacional i el govern espanyol,
socialista, no podia amagar la seva por al radicalisme independentista, potser
propiciat per la bruta (per desesperada) lluita contra ETA. Garzón va fer la resta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Paradoxalment, aquell mateix 1988 es celebra el
Mil·lenari d’una independència de Catalunya molt llunyana, la del 988, amb la
col·laboració de l’Estat, el mateix Estat que emparat per la Constitució, no es
cansa de dir aleshores i ara que defensarà la integritat territorial d’Espanya
amb l’actuació de l’exèrcit si és necessari. Per tant, els actes del Mil·lenari
es podrien resumir, com ve a dir Manuel de Pedrolo en algunes de les seves <i>Cròniques
d’una ocupació</i> (1988), que eren escrits polítics independentistes per a un
diari, l’Avui, aleshores lluny d’aquest corrent, que Catalunya anava a celebrar
la independència catalana del 988 amb els promotors, d’un costat i l’altre, de
la actual dependència. Per cert que el 988 un comte català va deixar de pagar
els tributs al rei de França en un acte del que avui en diríem desobediència. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Caldria preguntar-se com pot ser que el 1988, amb només 4000
persones celebrant
la Diada al carrer, els espanyols es preocupessin més que nosaltres de la
nostra possible independència (a part de la de 988, que van festejar com el
protocol manava). Aleshores un Jorge Fernández Díaz trenta anys més jove tractava
d’irresponsables els catalans que no volien ser espanyols (m’agrada la forma de
dir-ho: irresponsables). Julio Anguita, de l’altra banda ideològica (no en els
aspectes d’unitat espanyola, cosa que hauríem d’aprendre els catalans d’una
vegada) deia que “aquests independentistes hauran de dir si volen una moneda
pròpia, una flota, fronteres, F-26...” Això era preocupació, i la preocupació es pot permetre l'humor. Avui senten
desesperació. Amb la desesperació no hi ha humor que valgui. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-59404310504602346492016-04-15T13:19:00.000+02:002016-04-15T13:19:09.485+02:00Burger Roc(k)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">It’s
Only Rock’n Roll (But I Like It)<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Doncs això. Només són hamburgueses però agraden. Burger Roc ¿És la d’aquest
local de Canillo la millor hamburguesa del món? Els clients que hi han passat així
ho corroboren. ¿Per què no? Moltes millors hamburgueses del món deuen corre. ¿És
aquesta una més? No ho crec pas, doncs creen addicció d’alguna manera com resa
també la publicitat, petita i basada en el boca-orella a diferència de les
grans marques d’hamburgueses, que ho basen tot en la publicitat. Burger Roc ho
basa tot en la qualitat, indiscutible, doncs treballa amb carn andorrana de primera
categoria. </span><span style="font-family: "arial";"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbHEiITU7vYaIEVCx8SmgkfFEfIsCDfAQWdF1Kg4OZPE60EuYAxUP5TJAWdCYY44m2pvSo8bTIqgW4WCg9lfg9rdz63V5-XyzglhpWNXm9LuBX857uEM4Aqub4BYCEUQUEJhFICQ_z538/s1600/20130325_142758.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbHEiITU7vYaIEVCx8SmgkfFEfIsCDfAQWdF1Kg4OZPE60EuYAxUP5TJAWdCYY44m2pvSo8bTIqgW4WCg9lfg9rdz63V5-XyzglhpWNXm9LuBX857uEM4Aqub4BYCEUQUEJhFICQ_z538/s400/20130325_142758.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="text-align: justify;">Si vas a Burger Roc has de parlar amb l’amo, doncs és part de la visita sentir dir-li coses a aquest home orquestra de les hamburgueses que cuina al ritme del rock, la música que sona sempre. En Jordi t’atendrà rere un mostrador que és barreja, com la resta del local, entre refugi de muntanya i hamburgueseria a la costa, tipus Malgrat o Calella, d’aquelles que només obren a l’estiu. Mono vermell i gorra del mateix color. Cabell blanc. Humor gironí (tot plegat acaba sent una parodia rural dels McDonald, on els seus fills el feien anar de petits i d’on va agafar algunes idees per tergiversar, conscient que la seva és una carn incomparable a la del pallasso Ronald). Honor (Jordi té la marca registrada –Burger Roc sense la k final i en al·lusió a la casa Roc, el sobrenom antic d’una família de Canillo– i està inquiet per dos locals fora d’Andorra que sí tenen la k final). El saber fer que atorguen 250.000 hamburgueses fetes en els 15 anys d’història de l’establiment. Serveis complementaris: Internet, futbolí, premsa i revistes, màquina de cafè, dispensador d’olives i fruits secs en llauna. L’atenció és tan propera i personalitzada, en part degut a que l’espai és petit i tot ho fa una mateixa persona, que no pots sentir-te sinó com a casa. </span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></span>Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-58896452262037289932015-11-30T17:11:00.001+01:002015-12-14T17:19:49.015+01:00CDC <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgktUgDQVrjwoQNUc6LyqgjqYa299A0FgkdgM909v_CQSwJkLHBpeVUAQzstWmua9ijsu97-8ZfDiWULG1rS91IrZfWGYTOEwBUhislcV5qjch90BNVZ04O1jn7FutOcNyWKNqjxILx5-w/s1600/baixa.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgktUgDQVrjwoQNUc6LyqgjqYa299A0FgkdgM909v_CQSwJkLHBpeVUAQzstWmua9ijsu97-8ZfDiWULG1rS91IrZfWGYTOEwBUhislcV5qjch90BNVZ04O1jn7FutOcNyWKNqjxILx5-w/s400/baixa.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-25158252885627612162015-11-23T19:24:00.001+01:002017-10-18T12:26:49.448+02:00Catalunya ja posa el problema, ¿ha de posar també la solució?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La influència a Espanya és tal, que si un
sector de catalans plantegen un repte polític al govern central (la
independència), és un altre grup de catalans el que proposa a nivell estatal
una solució política (l’unionisme de Ciutadans/Ciudadanos). Els de Rivera juguen fort i no els falta passió i avantatges davant l’immobilisme
del PP, la falta d’inventiva del PSOE i aquest <i>quiero y no puedo</i>
definitiu en el que es pot quedar Podemos. Però e</span></span><span style="font-family: "arial"; text-indent: 35.4pt;">sperem que tot plegat es quedi en Rivera doncs abans, quan uns catalans volien acabar amb uns altres s’havia de recórrer per exemple a Primo de Rivera, que seria <i>el primo de Zumosol</i>. Cambó i la Lliga van sol·licitar els seus serveis per esclafar unes revoltes socials i el forçut espanyol va acabar per tombar tot allò que feia tuf catalanista, ni tan sols independentista. Quina paradoxa, Primo de Rivera va acabar amb la majoria de projectes de Cambó, que cauria al mateix error simpatitzant amb Franco</span><span style="font-family: "arial"; text-indent: 35.4pt;">. El líder de la Lliga, </span><span style="font-family: "arial"; text-indent: 35.4pt;">quan tenia un problema a casa, recorria a Espanya, però en canvi volia que Catalunya fos la locomotora de l’estat. </span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlFHATbdxrAgTDihUxBqov3MWaKIF79TjkH2YSLtF8bbBRrldKM3qT0Xd_R6RjQMiow0GcEOQd_RABeX_G8K1xFSLxjvfzmURghGxvXriMyCJQWcWOLTcbWInirgJwHJ-UaGcX1jzdCw0/s1600/Imatge+bloc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlFHATbdxrAgTDihUxBqov3MWaKIF79TjkH2YSLtF8bbBRrldKM3qT0Xd_R6RjQMiow0GcEOQd_RABeX_G8K1xFSLxjvfzmURghGxvXriMyCJQWcWOLTcbWInirgJwHJ-UaGcX1jzdCw0/s400/Imatge+bloc.jpg" width="400" /></a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: inherit;">És el mateix cas del traspassat CIU. CIU era
sucursalista. No literalment de partit com el PP català o el PSC, però sí de
l’estat, cosa pitjor ja que està per sobre dels partits. En els anys de més
poder, no només no tenia en ment plantejament secessionista de cap mena sinó
que deia que Catalunya era una part d’Espanya i que Pujol era el representant
ordinari de l’estat a Catalunya. Aquell sucursalisme de CiU el portaria anys
més tard a pactar amb el PP i donar-li un poder absolut que després es
manifestaria contra la pròpia Catalunya, de la mateixa manera com havia passat amb
Cambó i els seus negocis amb Primo de Rivera o Franco. I és que els espanyols no han
aconseguit espanyolitzar Catalunya ni amb la fervorosa i continuada col·laboració
dels propis catalans. Però aquesta vegada, amb Rivera, no serà un líder
espanyol contra els catalans patrocinat pels catalans sinó directament un líder
català engrandit gràcies als catalans per anar en contra dels catalans en nom
dels espanyols. Dit d’una manera més clara si es pot: uns catalans posant un
gran problema als espanyols i uns altres catalans oferint als espanyols la
solució al problema. Ni Cambó, salvant diferències, ho hauria fet millor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: inherit;">Si el resultat del passat 27 de setembre de
Ciutadans/Ciudadanos a Catalunya és un reflex fiable del que pot passar-li a
aquest partit a l’estat el 20 de desembre, com ha passat abans amb el PSC-PSOE
o el PPC-PP, Rivera podria ser determinant en l’elecció del proper president
del govern espanyol o fins i tot assolir ell aquest càrrec, fet que no es descarta en absolut. Cal parar-se per un
moment a pensar el que representaria el fet que un català, catapultat per un
partit nascut a Catalunya, assolís el càrrec de president del govern
espanyol. Deixant de banda els fugaços Prim (amb la monarquia d'Amadeu de Savoia) o Figueras i Pi i Margall (amb la Primera República) o fins i tot els "gairebé" del propi Cambó, Serra i Borrell, per posar-ne algun més donada la falta d'elements, Rivera seria el primer a
assolir-ho d'una forma aparentment sòlida (4 anys com a mínim si tot anés bé) i en gran part seria gràcies al procés català. Rivera, coneixedor de
Catalunya a diferència del PP central, sí seria perillós per a les negociacions amb els
catalans, doncs sabria tocar veritablement en els punts dèbils i no caure només
en la provocació pròpia del PP que en el fons dóna motius al procés. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: inherit;">Això sí, si un dia s’esdevé la independència catalana i no
se’n troben prous, no s’ha d’oblidar de posar, a la galeria d’herois nacionals,
als barons del PP, des d’Aznar a Wert sense deixar-nos-en cap, doncs són veritables
inspiradors i motors de la pàtria catalana. I és que si Espanya perd Catalunya,
ara o en el futur, serà per aquest honor castellà del tot o res, del morir
abans que rendir-se o pactar, d’aquesta actitud medieval, cavalleresca,
masclista en excés, colonial i orgullosa fruit d’una ignorància colossal per allò que fa
segles que tenen al davant: una colla de súbdits amb ganes de recuperar el que
és seu. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-46124851179995977752015-04-02T11:00:00.001+02:002015-04-02T11:03:21.209+02:00Map of Writers (last VI)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://mapofwriters.tumblr.com/" rel="nofollow" style="background-color: white; color: #3b5998; cursor: pointer; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px; text-align: left; text-decoration: none;" target="_blank">http://mapofwriters.tumblr.com/</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnlMnvLOvwavaaHkRSIUyxd7vXoSh-9sVYv_N-1SZtPIDMVRDrsgRJ6uCIDcrUZBjb-cQK0b9fXJ-Wjm1zfGRu7YHtX0j1dePURGfwQ_NtY01Ika9j9OX4sAbxy8MK4F2ZGKtIyEXVxOg/s1600/tumblr_inline_nm31cmJMyU1t1qafm_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnlMnvLOvwavaaHkRSIUyxd7vXoSh-9sVYv_N-1SZtPIDMVRDrsgRJ6uCIDcrUZBjb-cQK0b9fXJ-Wjm1zfGRu7YHtX0j1dePURGfwQ_NtY01Ika9j9OX4sAbxy8MK4F2ZGKtIyEXVxOg/s1600/tumblr_inline_nm31cmJMyU1t1qafm_500.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-91706780598054231962015-03-03T17:23:00.001+01:002015-03-03T17:25:04.658+01:00Map of Writers (V)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://mapofwriters.tumblr.com/" rel="nofollow" style="background-color: white; color: #3b5998; cursor: pointer; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px; text-align: left; text-decoration: none;" target="_blank">http://mapofwriters.tumblr.com/</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA3csEn803IEpkatU14DtuvwIUpydQLtS-WG09VfvhAa4vHUrwc7wLYNjjEWkrbofLuyYwUGxd2pUkDTj9KelnE0Qu3cS_2d7_fHfooyX_G8BCGjt2xnwxQt1zVEz_btqIb3uC5uLFqzQ/s1600/tumblr_inline_nkju6oTEY81t1qafm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA3csEn803IEpkatU14DtuvwIUpydQLtS-WG09VfvhAa4vHUrwc7wLYNjjEWkrbofLuyYwUGxd2pUkDTj9KelnE0Qu3cS_2d7_fHfooyX_G8BCGjt2xnwxQt1zVEz_btqIb3uC5uLFqzQ/s1600/tumblr_inline_nkju6oTEY81t1qafm.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-44748686169420444442015-02-01T23:39:00.000+01:002015-02-01T23:42:08.500+01:00Map of Writers (IV)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://mapofwriters.tumblr.com/" rel="nofollow" style="background-color: white; color: #3b5998; cursor: pointer; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px; text-align: left; text-decoration: none;" target="_blank">http://mapofwriters.tumblr.com/</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Y7ZYjI3OJaZLWgiKuY8Ohtks1N-AzHxo22aVpEZqIViyDIP38FWCi7iBZQHjYiB7HN6yHDwGUKib9-k31g5pN7N4w1GcF6_P30bJUFyejwmqwZsBcqYCn2KFXhL2nlVtixvD4vFflZo/s1600/tumblr_inline_nir790v90f1t1qafm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Y7ZYjI3OJaZLWgiKuY8Ohtks1N-AzHxo22aVpEZqIViyDIP38FWCi7iBZQHjYiB7HN6yHDwGUKib9-k31g5pN7N4w1GcF6_P30bJUFyejwmqwZsBcqYCn2KFXhL2nlVtixvD4vFflZo/s1600/tumblr_inline_nir790v90f1t1qafm.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-81291233929871665892014-12-22T15:32:00.001+01:002014-12-22T15:38:31.615+01:00Map of Writers (III)<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://mapofwriters.tumblr.com/" rel="nofollow" style="background-color: white; color: #3b5998; cursor: pointer; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px;" target="_blank">http://mapofwriters.tumblr.com/</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMZbvxy7_4Vjyzdlx-0MktewQWeJD61MFbegckWm26EwaX_PTv4Rol5WfrotocAnkJwbq0N92noGmq_EStxtVO21MHxpkw8OtYVKJeHpbx-XxKBwNBEXU7krdGvWq_bItb1-2KWMCV3p8/s1600/tumblr_inline_ngwle8gmbX1t1qafm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMZbvxy7_4Vjyzdlx-0MktewQWeJD61MFbegckWm26EwaX_PTv4Rol5WfrotocAnkJwbq0N92noGmq_EStxtVO21MHxpkw8OtYVKJeHpbx-XxKBwNBEXU7krdGvWq_bItb1-2KWMCV3p8/s1600/tumblr_inline_ngwle8gmbX1t1qafm.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-85617775806469282452014-11-24T13:28:00.001+01:002014-11-24T13:34:53.368+01:00Map of Writers (II)<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://mapofwriters.tumblr.com/" rel="nofollow" style="background-color: white; color: #3b5998; cursor: pointer; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 15.3599996566772px; text-decoration: none;" target="_blank">http://mapofwriters.tumblr.com/</a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJFOJwP39n-KQp46PkwDEn9c7iN4eCb64mWUR1NKUmbdj0UgKp2puQDmiOi-HWE2ZAGC5AOfy6vfDE4fz82jhGOIVbkELSohXCVV5H7syNFtesPbgpCrvDVum3gx_gTfHd91jYyIZz7_M/s1600/tumblr_inline_nfb6dkNTBm1t1qafm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJFOJwP39n-KQp46PkwDEn9c7iN4eCb64mWUR1NKUmbdj0UgKp2puQDmiOi-HWE2ZAGC5AOfy6vfDE4fz82jhGOIVbkELSohXCVV5H7syNFtesPbgpCrvDVum3gx_gTfHd91jYyIZz7_M/s1600/tumblr_inline_nfb6dkNTBm1t1qafm.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7741992919668810797.post-44297908409555163902014-10-20T16:59:00.002+02:002014-12-22T15:37:11.395+01:00Map of Writers (I)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://mapofwriters.tumblr.com/" rel="nofollow" style="background-color: white; color: #3b5998; cursor: pointer; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 15.3599996566772px; text-align: left; text-decoration: none;" target="_blank">http://mapofwriters.tumblr.com/</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheyF2zkyHWxLg7kP4X_Z8SDRAAE_1Q1ENJFE3CicpKaaiGFtdeT_eaUn6R15IsDFHnUEDlIqAGOOMyLoQiUmRo2nv7WpDaPPMCJtwfmD18MDr4VV19dzlIFj47MKC8ZLC0yd6QyJtQn4Q/s1600/tumblr_inline_nd2nu8bJ4B1t1qafm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheyF2zkyHWxLg7kP4X_Z8SDRAAE_1Q1ENJFE3CicpKaaiGFtdeT_eaUn6R15IsDFHnUEDlIqAGOOMyLoQiUmRo2nv7WpDaPPMCJtwfmD18MDr4VV19dzlIFj47MKC8ZLC0yd6QyJtQn4Q/s1600/tumblr_inline_nd2nu8bJ4B1t1qafm.jpg" /></a></div>
<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
Alex Barnilshttp://www.blogger.com/profile/02363961273683156175noreply@blogger.com0