"¿Ya lo tienes todo?
Pareja, convite, invitados... ¿todo? ¡Se acerca el día de tu boda! Un día muy
importante, pero... ¡tu despedida de soltero no puede ser menos! Para que tu
despedida de soltero sea inolvidable te proponemos diversión a tope y pasarlo
en grande con tus amigos, simplemente disfruta al máximo de estos momentos
previos al gran paso..."
Santiago Rusiñol ho diu d’una altra manera: “El millor temps del matrimoni és al començament i al
final. Els pitjors de passar són els trenta anys de l’entremig del consorci.”
Representarà la celebració dels comiats de solter/a aquesta por atàvica als
trenta (o més) anys dels que parla Rusiñol? El que és segur és que la forma de celebrar-los no està gens solucionada. És, estèticament, una
festa no resolta. Es faci el que es faci es cau –una mica a la manera de la
festa que la segueix, la del casament- en una repetició del que s’ha vist
anteriorment i segurament s’ha criticat i fins i tot menyspreat.
El comiat de solter/a és, segons com es porti a terme, uns dels símptomes d’aquesta
decadència que ho arrasa tot, d’aquesta exposició de la intimitat sense límits,
d’aquesta demostració del més primari.
Ja fa uns anys que Tossa, on abans venien els artistes d’Europa i les
estrelles de Hollywood, permet l'escenificació d’aquesta mena de festes sovint
ofensives. En algunes ocasions fins i tot en coincideixen una gran multitud tenint en compte el petit espai que és la zona vella del poble. Diferents
hotels, restaurants i locals nocturns fomenten aquesta celebració sense gens de
bon gust. Tossa, a l’estiu, permet que la banalitat envaeixi tots
els racons. I tot per uns quants miserables cèntims (els baixos preus que les
empreses promotores ofereixen als grups de nois i noies sumat al preciós entorn de
la vila atrau, com és lògic, molta gent).
No he sentit ningú que estigui a favor d’aquesta festa de la banalitat. No conec ningú a qui no li sembli aberrant promocionar
aquesta mena de coses. Aleshores, em pregunto, per què es segueix promovent? Quin
mal ha fet la vila per merèixer aquest carnaval del mal gust? Per què
aquesta insistència en fer d'aquest petit poble un segon Lloret? Tossa, als mesos de
més calor, s’ha proposat de tenir petits carnestoltes ambulants amb el pretext,
n’estic segur, de la crisi. Quina crisi? Si destaca per ser un poble
rentable i que ha sortit ben parat dintre de tot. Que no s’adonen, els
promotors interns i externs d’aquests comiats, que tot té un límit, que no pot
ser que en un lloc petit com aquest coincideixin els caps de setmana
d’estiu fins a 10 o més comiats diferents? Si es permet això, que serà el
següent?
Lloret també ha anat fent la vista grossa durant dècades i aleshores,
quan el seu nivell de prostitució turística s’ha convertit fins i tot –i
paradoxalment- en la burla dels propis estrangers (em refereixo a aquell programa
alemany rodat allà l’estiu passat), aleshores s’ha sentit, aquesta població tan
entregada als de fora, ofesa (pobreta!). Lloret és una ofensa a sí mateixa des
de fa molt temps, que ningú s’enganyi. El seu model turístic, si bé entretingut
als anys setanta, produeix avui vergonya aliena. I el mateix passa ara amb
aquests comiats de solter/a que inunden els carrers de Tossa a l’estiu: produeixen una vergonya aliena tan profunda que dóna ganes de tancar-se a casa. És el declivi d'un indret que podia haver anat pel camí de Cadaqués (no li falta bellesa,
tranquil·litat i un important passat artístic) però que sembla preferir assemblar-se més a Lloret, el seu rival ancestral.
És com si Tossa s’hagués venut al diable. Ha passat de la Babel de
les Arts i del Paradís Blau als packs per a comiats de solter a
preus rebentats: ...Tossa de Mar
es uno de los pueblos míticos de la Costa Brava. La belleza de sus playas,
bosques y el selecto ambiente nocturno de sus bares y discotecas situadas en el
casco antiguo, hacen de este lugar un punto de referencia para despedidas de
soltero en Girona. Fantàstic!
