dimarts, 23 d’abril del 2013

La importància de les "parrilladas"


M’agrada de parlar en aquest bloc, que no per casualitat pren el nom d’una cala secreta de Tossa, de coses relacionades amb aquesta població que per molt poc no va convertir-se en una de les més belles del món. Avui, aprofitant que és Sant Jordi i que aquest racó on-line compleix un any, he decidit escriure sobre la importància de les parrilladas de peix i marisc per damunt de qualsevol manifestació literària o cultural.

L’actual amo i senyor d’un carismàtic restaurant de Tossa ha tapat amb una planxa de ferro que anuncia suculentes parrilladas, un mosaic oficial catalogat que l’any 1994 es va fixar a la paret de la façana del que ara és el seu local. Per no dir el nom del lloc diré tan sols que està molt ben situat al carrer Portal número 16, davant mateix de l’entrada a la Vila Vella. Els arguments d'aquest senyor són que pot fer el que li plagui ja que allò és propietat privada i que desconeix els homenatjats als que el mosaic fa referència. Aquests noms són només els dels francesos André Masson i Georges Bataille. Així doncs, ha agafat una planxa de ferro i l'ha penjada just a sobre del mosaic, tapant-lo a consciència. Per què voldria saber, posem per cas un client francès, que allà on s’està cruspint una mariscada hi va viure entre 1934 i 1936 l’artista André Masson, a qui visitava freqüentment l’escriptor Georges Bataille? 



M’aposto el que sigui a que l'amo d'aquest restaurant no ha posat mai els peus al Museu d’Art de Tossa –anomenat sàviament Museu Municipal per a no semblar tan internacional-, situat molt a prop del seu negoci. Ni falta que li fa. Aquest museu no té més importància que la de ser la primera pinacoteca d’art modern de l’estat espanyol i d’albergar les seves parets obres de molts dels altres artistes europeus que van fer estada a Tossa durant els anys 30, entre els que hi hagué Marc Chagall, Henri Matisse, André Derain o Dora Maar, la qual per cert hi tingué un afer sentimental amb Bataille. El 1994, després de veure's al Musée des Beaux-Arts d'Orleans, s’hi va inaugurar l’exposició Masson & Bataille en reconeixement a aquests dos artistes tan prescindibles. Com a resultat de la doble mostra es va editar un catàleg i el llibre Complicitats, que inclou fragments de la poc interessant correspondència que van mantenir tots dos quan no compartien la casa de Tossa. També, algú va tenir la innecessària idea de penjar un mosaic a la façana del restaurant per recordar aquests dos oblidables artistes que es van conèixer el 1924.

Com que ara, per sort, el mosaic està ocult, reproduiré a continuació el que hi posa per reiterar, un cop més, la poca importància que tindria treure la planxa de ferro i permetre que la gent ho llegís: “En aquesta casa van viure el pintor André Masson i l’escriptor Georges Bataille. Tossa de Mar, 19 de març de 1994”. Ja ho veuen, res de transcendental. És evident que dóna molt més prestigi al local anunciar les seves parrilladas de peix i marisc. Qui vulgui saber d'aquests dos artistes units per una forta amistat i per una generosa complicitat artística que s’espavili. Bataille va acabar la seva novel·la Le bleu du ciel a Tossa, el 1935. La va dedicar a Masson. Tanmateix, altres escrits de Bataille serien il·lustrats a Tossa per Masson, qui per cert va ser testimoni de les revoltes d’octubre de 1934 i dels primers mesos de la Guerra Civil. Així que ara ja tenen per on començar aquests que es fan dir amants de la cultura i es queixen pel que aquest senyor tan intel·ligentment ha fet en ocultar el mosaic del seu restaurant: negar-los el plaer de saber. Encara no entenc com no es presenta a alcalde de Tossa i converteix el Museu d’Art -aquell al que molt probablement no ha posat mai els peus- en un Museu de la Parrillada.

Ben mirat, André Masson (1896-1987) només va ser un dels artistes clau del moviment surrealista. Pintor, dibuixant, gravador, escultor, dissenyador d’escenaris i escriptor, després d’una passada sense importància per la menys important Tossa dels anys 30 i de ser ferit al començament de la Segona Guerra Mundial, es va refugiar als Estats Units i va influir en l’abstracció i l’informalisme a més de crear vincles entre el surrealisme i l’expressionisme abstracte. Com a gravador i dissenyador és encara menys important: només il·lustrà obres de Cervantes i dissenyà decorats i vestuaris per a representacions de Jean Paul Sartre (un altre francès sense importància). D’altra banda, els transgressors llibres de Georges Bataille (1897-1962) no tenen tampoc cap valor, sobretot a França. En aquest país està considerat només com un dels autors més provocadors i suggerents del segle XX.

L’any passat es va editar un complet llibre sobre els monuments públics que hi ha al poble (Escultures i altres elements d'interès a la via pública de Tossa). A les pàgines 222-223 hi figura una explicació sobre aquest mosaic mural de nom “Homenatge al pintor André Masson i a l’escriptor Georges Bataille”. Proposo que si se'n fa una segona edició, passi a anomenar-se “Homenatge a les parrilladas del senyor amo del restaurant...pa chulos yo” Segueixi així senyor amo, no fos cas que en recuperar aquest mosaic tan poc prestigiós perdés vostè clients (francesos sobretot).



Altres articles relacionats amb Tossa en aquest bloc: 








3 comentaris:

  1. 100 % d'acord amb aquest article!
    L'amo del restaurant, sí tingués més vista, hauria d'apostar pel turisme civilitzat, el que ens fa humans, no pel turisme de borratxera que està quedant obsolet i empobreix en tots els sentits. Cadaqués ja va sent més maco i amb més turisme que Tossa, perquè ha sap conservar la seva història.
    Gràcies per l'article i donar-ho a conèixer.

    ResponElimina
  2. Aixó no és res més que "pan de hoy, hambre para mañana" però la gent no té imaginació.

    ResponElimina
  3. Molt agut!!! gràcies per la informació... salut!!!

    ResponElimina