divendres, 19 de juliol del 2013

Acomiadar els comiats


"¿Ya lo tienes todo? Pareja, convite, invitados... ¿todo? ¡Se acerca el día de tu boda! Un día muy importante, pero... ¡tu despedida de soltero no puede ser menos! Para que tu despedida de soltero sea inolvidable te proponemos diversión a tope y pasarlo en grande con tus amigos, simplemente disfruta al máximo de estos momentos previos al gran paso..." 

Santiago Rusiñol ho diu d’una altra manera: “El millor temps del matrimoni és al començament i al final. Els pitjors de passar són els trenta anys de l’entremig del consorci.”

Representarà la celebració dels comiats de solter/a aquesta por atàvica als trenta (o més) anys dels que parla Rusiñol? El que és segur és que la forma de celebrar-los no està gens solucionada. És, estèticament, una festa no resolta. Es faci el que es faci es cau –una mica a la manera de la festa que la segueix, la del casament- en una repetició del que s’ha vist anteriorment i segurament s’ha criticat i fins i tot menyspreat. El comiat de solter/a és, segons com es porti a terme, uns dels símptomes d’aquesta decadència que ho arrasa tot, d’aquesta exposició de la intimitat sense límits, d’aquesta demostració del més primari.

Ja fa uns anys que Tossa, on abans venien els artistes d’Europa i les estrelles de Hollywood, permet l'escenificació d’aquesta mena de festes sovint ofensives. En algunes ocasions fins i tot en coincideixen una gran multitud tenint en compte el petit espai que és la zona vella del poble. Diferents hotels, restaurants i locals nocturns fomenten aquesta celebració sense gens de bon gust. Tossa, a l’estiu, permet que la banalitat envaeixi tots els racons. I tot per uns quants miserables cèntims (els baixos preus que les empreses promotores ofereixen als grups de nois i noies sumat al preciós entorn de la vila atrau, com és lògic, molta gent).



No he sentit ningú que estigui a favor d’aquesta festa de la banalitat. No conec ningú a qui no li sembli aberrant promocionar aquesta mena de coses. Aleshores, em pregunto, per què es segueix promovent? Quin mal ha fet la vila per merèixer aquest carnaval del mal gust? Per què aquesta insistència en fer d'aquest petit poble un segon Lloret? Tossa, als mesos de més calor, s’ha proposat de tenir petits carnestoltes ambulants amb el pretext, n’estic segur, de la crisi. Quina crisi? Si destaca per ser un poble rentable i que ha sortit ben parat dintre de tot. Que no s’adonen, els promotors interns i externs d’aquests comiats, que tot té un límit, que no pot ser que en un lloc petit com aquest coincideixin els caps de setmana d’estiu fins a 10 o més comiats diferents? Si es permet això, que serà el següent?

Lloret també ha anat fent la vista grossa durant dècades i aleshores, quan el seu nivell de prostitució turística s’ha convertit fins i tot –i paradoxalment- en la burla dels propis estrangers (em refereixo a aquell programa alemany rodat allà l’estiu passat), aleshores s’ha sentit, aquesta població tan entregada als de fora, ofesa (pobreta!). Lloret és una ofensa a sí mateixa des de fa molt temps, que ningú s’enganyi. El seu model turístic, si bé entretingut als anys setanta, produeix avui vergonya aliena. I el mateix passa ara amb aquests comiats de solter/a que inunden els carrers de Tossa a l’estiu: produeixen una vergonya aliena tan profunda que dóna ganes de tancar-se a casa. És el declivi d'un indret que podia haver anat pel camí de Cadaqués (no li falta bellesa, tranquil·litat i un important passat artístic) però que sembla preferir assemblar-se més a Lloret, el seu rival ancestral.

És com si Tossa s’hagués venut al diable. Ha passat de la Babel de les Arts i del Paradís Blau als packs per a comiats de solter a preus rebentats: ...Tossa de Mar es uno de los pueblos míticos de la Costa Brava. La belleza de sus playas, bosques y el selecto ambiente nocturno de sus bares y discotecas situadas en el casco antiguo, hacen de este lugar un punto de referencia para despedidas de soltero en Girona. Fantàstic!